El Pirineu, un lloc per viure i visitar

Soc de Lleida i conec bé el Pirineu. Hi vaig sovint, i cada visita és una oportunitat per parlar amb la gent: amb alcaldesses i alcaldes, amb empresàries, amb joves, amb pagesos i amb mestres. Quan palpem territori i escoltem de primera mà les seves necessitats, entenem millor quins són els reptes i com podem transformar-los en oportunitats. Aquesta és, per a mi, la manera de fer política. La que defensem les i els socialistes: una política propera, valenta i amb visió de futur.

El Pirineu és molt més que un paisatge i un lloc on anar de vacances. És un territori viu, d’un valor incalculable per al conjunt del país. Amb gairebé sis mil quilòmetres quadrats, representa prop del divuit per cent del territori de Catalunya, però hi viu menys de l’u per cent de la població. Aquesta realitat, lluny de ser una debilitat, és una força. El Pirineu és equilibri ecològic, és sostenibilitat i és també prosperitat compartida i, si volem una Catalunya cohesionada, hem d’entendre que el futur del país també s’escriu des de la muntanya.

Aquesta convicció és la que ens ha portat, des del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, a presentar diverses propostes que volen respondre a les necessitats reals del territori. Són iniciatives que parteixen d’una mateixa idea: garantir oportunitats i fer que viure al Pirineu sigui una elecció de futur, no un acte de resistència.

La primera gran aposta és la gestió forestal sostenible. Els boscos del Pirineu són un tresor natural, però també un recurs econòmic que cal cuidar i aprofitar amb intel·ligència. Els incendis dels darrers anys ens han recordat que cal actuar amb previsió. Per això, proposem impulsar plans de gestió arreu del territori, promoure la biomassa com a energia neta i de proximitat, i donar vida a una economia circular del bosc que creï llocs de treball i doni valor al que la natura ens ofereix. Cuidar els boscos és protegir el territori i, alhora, crear futur.

El segon gran eix és la mobilitat, que al Pirineu és molt més que una qüestió de transport: és una qüestió d’igualtat d’oportunitats. La dispersió dels pobles i la seva orografia fan que moure’s sigui sovint un repte. Per això defensem el Pla Director de Mobilitat de l’Alt Pirineu, per planificar una xarxa de transport públic eficient, sostenible i pensada per a la gent. Millorar la mobilitat no és només facilitar desplaçaments: és donar accés a la feina, a l’educació, a la sanitat. I, a més del turisme, una bona mobilitat genera activitat econòmica, impulsa el comerç local i crea noves oportunitats empresarials. Quan connectem persones, connectem també possibilitats.

El tercer pilar és la formació professional, una eina clau per arrelar el talent i assegurar el relleu generacional al territori. Hem defensat la implantació del Grau Superior de Cuina i Gastronomia a l’Institut Hug Roger III de Sort, una aposta per la formació vinculada al territori, pel producte local i pel talent jove. El Pirineu té identitat, tradició i creativitat; ara cal consolidar l’educació com a motor de desenvolupament local i com a eina per retenir talent i crear noves oportunitats.

Aquestes tres propostes –boscos vius, mobilitat justa i formació arrelada– responen a una mateixa mirada socialista: Lleida i el Pirineu són essencials per a una Catalunya cohesionada, equilibrada i pròspera. La prosperitat compartida que defensem passa per garantir que el progrés arribi a tots els racons del país, des de la ciutat fins a la muntanya.

Els socialistes ho tenim clar: la política s’ha de fer amb els peus al territori i les orelles atentes a la gent. Per això fem territori, escoltem i treballem. Treballar per Lleida i pel Pirineu és treballar per Catalunya. És fer possible un país que no deixa ningú enrere, que valora cada racó i que planifica el futur amb justícia, esperança i amor per la terra.