L’aparent inutilitat de la Filosofia

El títol de l’article s’aprofita del títol d’un llibre famós de N. Ordine que es diu La utilitat de l’inútil. En ell, l’autor reivindica en general a les humanitats com allò més útil per una vida digna i sàvia davant dels utilitaristes que n’exclouen el seu valor. Coincidint amb l’objectiu del llibre esmentat, però, em vull centrar en la utilitat d’una de les branques de les humanitats, la Filosofia, en ocasió del seu dia mundial.

He volgut afegir en el títol l’adjectiu aparent perquè per a alguns, més dels que diuen i volen, ja està clara la utilitat de la filosofia, no obstant, per altres té una “aparent” inutilitat. El món modern es caracteritza per l’acció i transformació. El primer vers d’un dels textos fundacionals de la modernitat, el Faust de Goethe, comença dient que “al principi fou l’acció”.

El món antic es caracteritzava per posar com a objectiu de la vida la contemplació. Arribar a un punt que no es pot demanar res més perquè ja s’ha assolit la plenitud. Certament que no està a la cantonada aquest objectiu, però és l’horitzó. Avui, per contra, és a l’inrevés. Una mica com al primer principi de la mecànica newtoniana, l’objectiu és mantenir-se en moviment i si pot ser accelerat, millor. Dir que has passat les vacances reposant és poca cosa. Cal dir que has viatjat molt, com més llocs millor. S’ha oblidat que el viatge en si mateix és plaent. Cal canviar de lloc constantment i com més aviat s’hi arribi, millor. El viatge en si mateix sembla que ha deixat de tenir valor.

Doncs bé, la filosofia, entre altres múltiples coses, també serveix per valorar el viatge en si mateix. Una mica com en els versos de Kavafis a Ítaca, quan diu que si en arribar-hi descobrim que no és tan meravellosa, igualment cal donar-li les gràcies perquè t’ha fet fer el viatge. La vida és aquest gran viatge que cal valorar com a tal, no per la fita assolida, sinó per transitar-la. La filosofia ens ajuda a fer aquest gran viatge meravellós que és la vida amb dignitat i sentit. Això no vol dir que la vida pugui estar exempta de dificultats i de moments complicats. Hi ha qui l’ha de viure amb moltes complicacions i dificultats. N’hi ha que la viuen amb més facilitats, però tant se val, transitar-la amb sentit li confereix el valor superior que té.

Una altra manera de veure la modernitat és entendre-la com el creixement continu. El capitalisme es basa en l’acumulació de capital. Els països es valoren pel creixement econòmic. L’economia ho ha envaït tot. Però no l’economia com a administració racional dels recursos materials en relació amb les necessitats, la qual cosa està més que bé i és imprescindible, sinó l’economia del creixement desenfrenat amb els problemes que genera tot i que sovint no els vulguem veure. Per això també la filosofia és útil, per valorar el que de veritat és necessari.

La filosofia amb les seves aparents inútils reflexions i abstraccions ens ajuda a transitar el regal de la vida de la mà d’altres que també l’han viscut o la viuen i ens permeten que cadascú de nosaltres eclècticament ens configurem una filosofia de vida. No es tracta de copiar res, però sí de digerir l’aliment del pensament per poder, “savi com t’hauràs fet”, entendre què volen dir les Ítaques, és a dir, les dignitats de totes i cadascuna de les vides de cadascun dels humans, per petits i aparentment insignificants que semblin.

Com deia Montaigne: “És una perfecció absoluta, i gairebé divina, saber gaudir honestament del propi ésser”, és a dir, viure bé és acceptar-se i gaudir de la vida com és, sense buscar la perfecció impossible ni fugir de la realitat, però no per això deixar de gaudir del que som i del regal que ens ha donat amb la vida. Per fer-ho cal molta filosofia, molt de pensament que ens alimenten les ganes de viure amb plenitud. És bo recordar-ho sempre, però avui, dia mundial de la filosofia, té un valor especial. Cal reivindicar sempre la utilitat certa de l’útil filosofia.