Regulem les olors, protegim els barris

En els darrers anys, diversos barris de Lleida han patit episodis reiterats d’olors molestes que afecten directament la vida quotidiana del veïnat. No parlem d’una percepció subjectiva puntual, sinó de situacions sostingudes en el temps que dificulten accions tan bàsiques com obrir les finestres o descansar amb normalitat. Aquesta realitat, especialment present als Mangraners i la Bordeta, no es pot normalitzar ni relativitzar. Quan una persona no pot fer vida amb tranquil·litat a casa seva, l’administració té l’obligació d’actuar.

Des del grup municipal d’ERC hem registrat aquest Ple una proposició per iniciar l’elaboració d’una ordenança municipal reguladora de la contaminació odorífera. Ho fem després d’haver presentat diversos escrits recollint les queixes veïnals i reclamant inspeccions i expedients sancionadors. La resposta rebuda per part del govern municipal ha estat preocupant: ens diu que no existeix un procediment reglamentat ni llindars normatius clars per mesurar i acreditar l’incompliment en matèria d’olors. És a dir, hi ha informes que constaten afectacions, però no hi ha eines jurídiques prou definides per actuar amb determinació.

Aquesta contradicció és inacceptable. Si el marc normatiu és insuficient, la responsabilitat política no és resignar-se, sinó construir-lo. Altres municipis ja han aprovat ordenances específiques per regular la contaminació odorífera, establint criteris objectius de mesurament, protocols d’inspecció i règims sancionadors clars. Lleida, amb un teixit agroindustrial potent i amb barris residencials propers a determinades activitats, necessita instruments propis adaptats a la seva realitat.

La futura ordenança hauria d’incloure metodologies reglades de mesurament, criteris i, si escau, valors llindar en zones sensibles, mecanismes d’inspecció i seguiment, i un règim d’infraccions i sancions específic.

També hauria de preveure l’obligació de plans de gestió d’olors per a activitats amb potencial impacte i integrar les queixes ciutadanes com a element d’alerta que activi protocols concrets. No es tracta només de reaccionar davant del problema, sinó de prevenir-lo i minimitzar-lo des del primer moment.

Cal deixar clar que aquesta proposta no va contra ningú ni contra cap sector econòmic; sinó a favor de tothom. És cert que, fruit de les queixes i la pressió veïnal, els episodis a la Bordeta i als Mangraners avui no són tan intensos com en altres moments. Però precisament per això no ens podem resignar ni abaixar la guàrdia. A Lleida, el desenvolupament econòmic ha de ser plenament compatible amb la qualitat de vida. Una regulació clara aporta seguretat jurídica a les empreses que fan bé les coses i, sobretot, dona garanties al veïnat que les seves queixes no quedaran en paper mullat.

La contaminació odorífera pot afectar drets tan bàsics com la intimitat domiciliària, la salut i el benestar personal. No podem mirar cap a una altra banda quan hi ha afectacions acreditades. La ciutat que volem és una ciutat que escolta, que actua i que dota la seva administració d’eines útils per resoldre conflictes reals.

Per això proposem iniciar aquest expedient amb transparència i participació, obrint una consulta pública i escoltant entitats veïnals i empresarials. Volem una ordenança rigorosa, aplicable i efectiva. Lleida necessita eines per prevenir i sancionar la contaminació odorífera, i el veïnat necessita respostes clares. Quan falten instruments, la política ha d’estar a l’altura i crear-los.