Emergència al cor de Lleida

La ciutat de Lleida va viure el dimecres passat un greu accident d’un autocar de passatgers, que va col·lidir contra un edifici de la Rambla de Ferran. Dins del vehicle hi havia persones la majoria de les quals anaven a treballar, sense poder imaginar-se de cap manera que, en pocs segons, el que era una jornada que començava com tantes altres es convertiria en una experiència traumàtica per a elles i per als seus més pròxims, familiars i amics angoixats tot esperant una trucada, una confirmació de bones notícies.

El succés va deixar 44 persones ferides de diversa consideració, algunes de crítiques, i el cert és que la magnitud de l’afectació hauria pogut ser encara més gran si no s’hagués produït en una hora primerenca del matí amb poca afluència de gent al carrer. En qualsevol cas, com va constatar l’alcalde de la ciutat, es tracta del pitjor accident ocorregut a Lleida pel que fa al nombre de víctimes.

El sinistre va posar a prova la solidesa del nostre sistema d’emergències. I ho voldria posar molt en valor.

El SEM va actuar immediatament amb l’habilitació d’una àrea sanitària in situ per a la primera atenció, triatge i estabilització dels pacients; un desplegament d’11 unitats i un helicòpter medicalitzat per al trasllat d’afectats, segons els casos, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i al Centre d’Urgències d’Atenció Primària de Lleida, i la disposició d’un equip de psicòlegs. Els Bombers de la Generalitat van mobilitzar una trentena d’efectius amb 14 dotacions, que van assegurar la zona de l’accident per evitar riscos, ajudar a evacuar els passatgers de l’autobús, ajudar els serveis sanitaris i retirar el vehicle accidentat.

Totes aquestes tasques van comptar amb el suport de la Guàrdia Urbana de Lleida, els Mossos d’Esquadra i els serveis de Protecció Civil. També cal ressaltar la prestesa del personal mèdic i d’infermeria del CAP Rambla de Ferran, així com la dels professionals dels centres sanitaris on van ser derivades i tractades de seguida les persones afectades. I, fins i tot, el civisme i la solidaritat dels voluntaris que es van prestar a col·laborar en allò que fes falta.

Els serveis d’emergència tenen la particularitat que tots desitgem haver-los de necessitar el menys possible. Però, malauradament, els imprevistos greus algun cop succeeixen, i quan això passa, quan cada minut compta i cada decisió pot ser determinant, la ciutadania ha de poder tenir la confiança que trobarà una resposta immediata, eficaç i professional.

A la Rambla de Ferran, la rapidesa en la resposta, l’excel·lència en l’actuació, la capacitat tècnica, la serenor i la qualitat humana dels seus professionals van estar decisius per fer front a la urgència i minimitzar-ne el possible les conseqüències. Tot plegat actuant amb una coordinació que és fruit del treball constant, de la formació, de la solvència i dels protocols compartits que s’han bastit al llarg dels anys. Així és com es construeix aquella confiança dels ciutadans i ciutadanes, que sabem que, quan més necessitem els professionals de l’emergència, hi seran amb alt grau de preparació, serenitat i humanitat en l’atenció. Per tant, escau d’expressar, una vegada més, el nostre reconeixement, respecte i gratitud envers la feina de tots els i les professionals que integren els nostres serveis d’emergències. Amb el vostre saber fer i amb la vostra vocació dignifiqueu el servei públic.

Sou un patrimoni col·lectiu que hem de continuar preservant i reforçant.