Retorn a Sió

En l’article “Canteu-me algun càntic de Sió” (publicat al digital de cultura Núvol. 17-09-2019), el professor de català a la Universitat Hebrea de Jerusalem (2014-2017), Marc Llaurador Anglès, descriu el paisatge policromat de la capital d’Israel com una ciutat que està formada per moltes ciutats. “Quan es camina pel centre és ben fàcil adonar-se’n. Movent-se pocs metres de distància es pot passar d’un barri ultraortodox al mercat musulmà passant pels carrerons del barri cristià, d’un convent etíop amb forma de poblat africà dalt d’una teulada a un convent armeni fortificat, de carrers medievals emmurallats a una ciutat moderna i laica, dels llocs més sant del món a bars gay-friendly”. Un trencaclosques de mida real. Un cub de Rubik únic al món i inexistent als països àrabs. Jerusalem. Enyorada pels jueus deportats després de la conquesta de la ciutat l’any 607 aC, reivindicada a Isaïes 35 “Retornaran i entraran a Sió cantant”. El retorn a casa després de l’expulsió, els pogroms. Persecucions, extermini, la Shoa, l’Holocaust, un genocidi programat per salvatges amb la indiferència/connivència de perpetradors i voluntaris entusiastes d’arreu d’Europa. Vaig viatjar a Israel ja fa una bona pila d’anys i el record que en guardo de la seva capital és tal com la descriu el professor Llaurador. S’hi respira llibertat i alhora la sensació de ser a casa. Malgrat la distància geogràfica, la nostra cultura judeocristiana ens facilita la visita dels llocs que un dia vam haver d’estudiar. La reedició del llibre del malaurat Joan B. Culla Israel, el somni i la tragèdia. Del sionisme al conflicte de Palestina, nova versió ampliada gràcies a l’historiador Adrià Fortet, m’ha fet retornar al paisatge polièdric de la Ciutat Santa per a les tres religions monoteistes. Durant una temporada vaig coincidir a les tertúlies de TV3 amb el professor Culla i sovint em parlava del conflicte àrabo-israelià, mal anomenat “del Pròxim Orient”. Després d’anys i panys d’estudi, encara se sorprenia com gairebé tothom, amb una ignorància superlativa, s’atrevia a parlar-ne. Qui parla, per exemple, de la guerra dels Grans Llacs, de la guerra del Congo, del milió de morts de Ruanda i Burundi? De la massacre islamista a Nigèria amb més de 300 cristians assassinats. Inexistent. La prova del cotó que l’antisemitisme continua cotitzant a l’alça.