Entrellaçant lectures

Diuen que la gent llegida té una altra manera de caminar per la vida. Potser tot plegat vingui donat pel suau contacte amb els fulls dels llibres o per la necessitat de fixar la vista en les línies que, com un pentagrama, van relligant pensaments i històries que, sense adonar-nos-en, fem nostres. La ceguera de Borges va iniciar amb l’escriptor una connexió íntima amb els llibres. Com que no els podia llegir, els acaronava suaument, explorant les textures i les formes de les cobertes, passant per damunt el tou dels dits, olorant el paper que un dia va ser arbre. A l’estiu acostumo a rellegir els mateixos llibres. Un any rere un altre. Assaborint-los com pinyols d’oliva arbequina. De vegades em sobta haver subratllat alguns paràgrafs i haver-ne deixat immaculats d’altres que presumeixo tan o més interessants. El pas del temps modifica les nostres prioritats i opinions. Entremig de les pàgines de L’infinit dins d’un jonc, la meravella literària de l’escriptora Irene Vallejo, trobo uns retalls de premsa. Un és del 2016 i la seva lectura em torna a sacsejar de dalt a baix... Diu que en els darrers anys, almenys 72 biblioteques públiques han estat incendiades a les banlieue de París. Aquell any els barris perifèrics de la capital francesa cremaven però per quin motiu tantes biblioteques? El perquè el trobo en l’Hemeroteca de notícies del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. En una entrevista publicada al diari alemany Süddeutsche Zeitun, (que cita Patricio Pron a El País), un jove magrebí respon que “les biblioteques són aquí per adormir-nos... perquè ens quedem tranquils llegint contes de fades. I no necessitem llibres, necessitem feina”. Sense entendre la incompatibilitat de la lectura amb el mercat laboral, desplego l’altre retall de premsa. L’article del 2017, Quan un llibre és imprescindible, signat per en Xavier Antich, actual President d’Òmnium Cultural, no duu signe de puntuació al final tot i que, si l’autor així ho hagués volgut, no hauria estat pas sobrer. M’hi sento totalment identificada, amb l’escrit. «Hi ha llibres que, per molt que els desis en un prestatge de la teva biblioteca, no hi acaben de trobar el seu lloc perquè alguna emergència fa que els treguis contínuament d’on són. Quan passa això, no cal la prescripció de cap crítica: el llibre ha esdevingut imprescindible»