Dret penal de l’enemic

En aquest invent pervers que s’anomena Espanya es fan servir dues vares de mesurar la ciutadania en funció de si els seus membres pertanyen al grup “A” o al grup “B”. En el grup dels “A” s’inclouen els que diuen i proclamen que són espanyols ensenyant el seu carnet d’identitat com la prova del cotó d’un estat fallit. En el grup dels “B” s’inclouen aquelles persones que, com jo mateixa, no només es neguen a seguir alimentant aquest invent sinó que esmercen mans i mànigues per fugir cames ajudeu-me. Als del grup “A” no els cal patir per res perquè, com que formen part del sistema que alimenta l’invent, sempre tindran garantida l’aplicació de les normes de manera positiva; en canvi, els del grup “B”, enemics i desafectes de l’invent, seran perseguits, maltractats, assenyalats amb el dit i, arribats el cas, els serà aplicat el dret penal de l’enemic, una mena d’exotisme jurídic, francament extravagant i propi de les dictadures més tronades que trenca les costures del sistema penal ordinari i que actua contra qualsevol qui sigui considerat “enemic” del sistema establert, encara que sigui amb criteris merament apriorístics. És evident que en el grup “A” hi ha categories i no és el mateix els que porten corona, beneïts per obra i gràcia d’un dictador, que els terrenals, però a uns i altres l’invent els acull com a fills seus, els mima i els defensa. Els “A” poden amagar a l’Agència Tributària despeses per valor de vuit milions d’euros per després, quan són descoberts, regularitzar-los “voluntàriament” gràcies al préstec d’una desena de patriotes empresaris i aristòcrates orgullosos de servir el sistema al qual pertanyen. Cal, però, tenir en compte que tampoc no és el mateix ser un campechano que dir-se Jordi Pujol i Soley, un patriota del grup “B”, una mosca collonera i pilar històric d’un ideari que calia desmantellar fins a no deixar pedra sobre pedra. Per això l’univers “A”, el grup dominant, construeix estereotips negatius per arribar a l’objectiu final que és el genocidi cultural, la destrucció total per absorció, de l’univers “B”, víctima, per tant, d’espolis i robatoris. Només interioritzant aquests paràmetres es pot entendre el perquè de tot plegat. Només aplicant aquests principis es pot visualitzar la perversitat, la ignomínia, la crueltat. Dels “B” de Pujol i Sixena. Dels “A” de Franco i de Carrillo, tallats pel mateix patró.