El perquè de tot plegat
L’informe batejat amb el nom de l’ocell sagrat d’origen egipci, únic en la seva espècie, que renaixia de les seves cendres i que els grecs i els romans consideraven imatge de la vida eterna, s’ha convertit en un actiu que intenta sacsejar les nostres consciències adormides. L’Informe Fènix és un document coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, tots ells, que, com la segona definició que dona nom al document, són persones úniques en el seu gènere per la seva demostrada excel·lència. Amb el neguit enganxat al cos, aquests homes que ja han rodat el món i han tornat al born, no deixen de pregonar en veu alta el que és tan clar que enlluerna i és que, senyores i senyors, el model econòmic actual de Catalunya és insostenible i aboca el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mitjà termini. Un informe demolidor de cent vint-i-set pàgines que situa davant d’un penya-segat la nostra pobra i dissortada pàtria i que, si Déu Nostre Senyor no hi posa remei, em sembla que ja podem començar a cantar-li les absoltes. Com que l’informe és a l’abast de tothom i, per tant, cadascú el pot llegir, i gaudir, quan ho cregui convenient, vull destacar un capítol dedicat a un concepte que l’informe critica de manera desacomplexada i que, entre tots, i en una societat adulta, hauríem d’intentar canviar com un mitjó. Tot i que l’informe ho emmarca en sectors concrets com el turisme de sol i platja i la indústria càrnia, la paraula “subvenció” es pot estendre a tots els àmbits de la nostra societat, jugant perniciosament amb les nostres llibertats individuals i col·lectives. Ben allunyat del model català del Salut i feina, doneu-nos Sant Pancraç, dels botiguers que cada dia aixequen la persiana del seu negoci esperant passar un bon dia despatxant força, la societat subvencionada, anestesiada i adormida, sembla haver guanyat el torcebraç. Tothom, o gairebé tothom, espera que el govern de torn li ho subvencioni absolutament tot: festes i saraus, fires, espectacles, esport i lleure, submergits en una adolescència permanent i amb un desarmament del teixit social convertit en un ramat de xais esporuguits que inconscientment aplaudeix aquest concepte d’Estat providència que ens vol cecs, sords i muts.
