Gaudí, l’home dels ulls blaus

A Vida Lleidatana del 13 de juny de l’any 1926, en Josep Maria Llorens escriu un magnífic article d’Antoni Gaudí, tot just tres dies després de la mort de l’arquitecte universal a l’Hospital de la Santa Creu, creat pel mercader de Vic, Ramon de Terrades, que, en el seu testament, va disposar que tots els seus béns fossin destinats a la creació d’un hospital per atendre els pobres i malalts de la ciutat de Barcelona. Acompanyat de la imatge gràfica de la façana principal del Temple expiatori de la Sagrada Família, destaca les virtuts de “l’il·lustre difunt, creador d’aqueixos ramells de flors exquisides” que va tenir la gran sort de conèixer. “Sortíem un matí de Missa Major de la Seu de Barcelona. No més de dues passes, davant mateix de Sta. Clara i un amic, que també sortia de la Seu acompanyat d’un home d’edat, ens saluda i ens diu en sec, assenyalant el que l’acompanyava: Don Antoni Gaudí. Foren per a mi uns instants d’emoció, de densa perplexitat. Era possible? Aquell home físicament insignificant, sense cap tret personal que tingués un relleu que se sortís de lo vulgar, aquell home de baixa estatura, de barba esbullada, d’indumentària, no gosaré a dir miserable, sí, però completament deslluïda, aquell home era el colossal Gaudí? Dintre d’aquell cos fragilíssim s’amagava l’autor que havia forjat tantes meravelles?” Llorens va quedar completament enamorat de la força totèmica d’aquell personatge senzill, enigmàtic, d’un català de soca-rel i cristià de franciscana austeritat a qui en Josep Pla dedica la primera sèrie dels seus Homenots. Explica l’escriptor empordanès com va anar l’elecció d’en Gaudí després de la dimissió de l’arquitecte diocesà Villar. Es veu que un familiar d’en Bocadella, que estava al capdavant de l’Associació Josefina que va idear la construcció del Temple, havia tingut la inspiració divina que l’arquitecte del temple en projecte tindria els ulls blaus. Quan els dirigents de l’Associació van entrar al despatx de l’arquitecte Martorell, el de la façana neogòtica de la catedral pagada pel Girona i pel qual treballava Gaudí, i van veure aquells ulls com el cel mediterrani, en Josep Maria Bocadella, llibrer amb botiga oberta al carrer de la Princesa, va exclamar: “Aquest jove serà l’arquitecte de la Sagrada Família.” I així fou. Gaudí, enterrat amb la bandera de la nostra Pàtria, un dels catalans de volada més vasta que en la nostra història han existit.