Gerard Aldomà, de Vinya Els Vilars: “Tenir un celler és molt bucòlic, però també és dur i sacrificat”
És la segona generació de Vinya els Vilars, un celler d’Arbeca on la passió familiar guanya la partida a les grans produccions. Amb les idees clares i els peus a la terra (o terroir, si volem ser cursis), ens explica com és créixer i viure entre bótes.

Gerard Aldomà, de Vinya Els Vilars
Gerard, formes part de la segona generació de l’empresa familiar.
Vinya els Vilars és un projecte familiar que va néixer d’una forma molt natural per part del meu pare. Elaborava vi per a la família i els amics, però a poc a poc l’afició el va portar a fundar el celler l’any 2002, quan jo només tenia dos anys. Des de ben petit he crescut envoltat de vinya i al celler, i acompanyant els pares a fires i esdeveniments. Tot i que només fa tres anys que m’hi he incorporat com a segona generació, m’hi he passat tota la vida. Realment ho vivo com una afició i no com una feina, cosa que m’ajuda a fer-ho tot més fàcil i a treballar a gust.
Un celler és bastant bucòlic.
I la realitat és que és dur i sacrificat, treballant de dilluns a dilluns. És un projecte familiar, petit i jove, en què busquem prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat, per això mantenim una producció limitada i estem molt enfocats a l’enoturisme.
És un sector molt competitiu.
El nostre tret més característic és que parlem de produccions molt petites. Dels vuit vins que elaborem, del que més produïm només en fem 6.000 ampolles. Aquesta escala ens permet cuidar fins a l’últim detall de tot el procés. A més tenim un valor diferencial que va més enllà del producte: la nostra aposta per l’enoturisme. Això permet que els visitants puguin tastar el vi directament al celler abans de comprar-lo. Saben realment si el producte els agrada o no abans d’adquirir-lo. Aquest és un avantatge respecte als cellers que només comercialitzen a botigues o restaurants, on el consumidor sovint no sap què trobarà fins que ja ha pagat l’ampolla.
Treballeu amb una forta vinculació al territori. Com es reflecteix en el vostre dia a dia?
Des dels inicis vam apostar per l’enoturisme amb la idea que la gent que ens visita pugui quedar-se després a menjar als restaurants d’Arbeca o visitar altres atractius turístics de la comarca de les Garrigues. Fins i tot hem creat una sala d’exposicions d’art per a artistes locals. Ho fem de forma totalment altruista, sense buscar un benefici econòmic directe, però és cert que la gent de l’entorn ens ho agraeix i crea una sinergia molt positiva.
Combineu tradició i innovació.
Al ser un celler jove, sense el pes de moltes generacions passades, ja vam néixer amb una mentalitat oberta a la innovació i la tecnologia. Actualment, la nostra aposta per la sostenibilitat ens obliga a innovar constantment al camp, especialment en viticultura regenerativa i eficiència en el reg. També al celler busquem produir la nostra pròpia energia i reduir la petjada de carboni per ser més respectuosos amb el medi ambient.
Quins són els principals reptes per a un celler jove com el vostre?
El gran repte per a tots els cellers és aconseguir que la gent torni a beure vi de forma habitual. Hem de recuperar la cultura vitivinícola i veure el vi com un aliment de la dieta mediterrània, no només com una beguda alcohòlica. Com a celler jove i petit, el nostre repte particular és guanyar-nos un lloc al mercat i que la gent ens identifiqui com una aposta segura en qualitat i experiència.
On es poden trobar els vostres vins?
Anem una mica al revés del sector, potser perquè som d’Arbeca i una mica tossuts. Prioritzem la venda directa al celler a través de l’enoturisme. Tot i això, som presents en supermercats i restaurants de la província i tenim una botiga pròpia a Barcelona, la Viniteca Vinya Celler Masia, compartida amb altres cellers. Respecte al mercat exterior, és complicat perquè allà se sol competir per preu o prestigi històric. Nosaltres no volem competir en preu, tot i que cada any enviem part de la producció a Europa de forma seleccionada.
Quins són els objectius de futur?
Millorar l’experiència enoturística, apostar per la qualitat extrema i plantar noves vinyes amb varietats autòctones. L’objectiu és ser més respectuosos amb el territori, més sostenibles i adaptar-nos millor al canvi climàtic.
Per què heu decidit no créixer agressivament en internacionalització?
L’any 2013 vam crear una àrea d’autocaravanes que rep més de 3.000 persones a l’any, molts d’ells europeus. Si els consumidors europeus venen a visitar-nos, tasten el vi i el compren aquí, per què hem d’enviar-lo fora i competir en preus impossibles? Aquesta és la nostra filosofia: qualitat, proximitat i experiència real.