La cavalcada de Reis d’Almacelles

Una de les tradicions nadalenques més arrelades al nostre país és la popular cavalcada de Reis, una representació que intenta recrear l’escena bíblica de l’Epifania. Tot i que hi ha constància de pessebres vivents des del segle XIII i XIV, no passa el mateix amb les representacions de l’arribada dels Reis d’Orient. De fet, la desfilada de Reis més antiga de Catalunya documentada és la d’Igualada, que data del 1895. La d’Alcoi està considerada com la més antiga de l’Estat, i es va fer per primer cop l’any 1885. En aquest sentit, la dels Reis d’Almacelles tenen el valor afegit de ser una de les pioneres a les Terres de Lleida, ja que la seva primera edició data del 1947, tan sols superada per la de Lleida, que s’inicià dotze anys abans.

Algunes fonts orals conten que, ja de ben antic, un senyor abillat de manera elegant, en la vigília de Reis es passejava per Almacelles dalt d’un ase, repartint figues seques entre la mainada i la gent més gran. Res d’això està confirmat, però sí que la popular cavalcada va gestar-se en els anys difícils de la postguerra i que tingué en la figura de mossèn Alexandre Pedra el seu fundador. Home extravertit i amant de les tradicions, va veure la necessitat d’oferir un bri d’il·lusió als més menuts, introduint la recreació del viatge dels tres Reis d’Orient, qui repartirien dolços i joguines entre la mainada de la vila. Aquesta idea, de ben segur, la va treure de la cavalcada dels Reis de Lleida, que ja s’anava fent des del 1935 amb força èxit, tot i l’aturada durant els anys de la Guerra Civil.

La primera cavalcada de Reis d’Almacelles va tenir lloc la vigília del 6 de gener del 1947. Va tenir tant d’èxit que ben aviat arrelaria amb força a la nostra població, celebrant-se de manera ininterrompuda fins als nostres dies. En aquells primers anys, però, l’organització anava a càrrec dels membres d’Acció Catòlica. Per als Reis es llogarien els vestits a Lleida i baixarien des de la zona del Pla fins al poble en uns cavalls cedits pel senyor Climent Peguera de la Saira. Per a les joguines s’empraria la camioneta de l’estanquer Francisquet, de Cal Cemeli; i si algun infant preguntava què hi feia aquella camioneta rere els Reis se’ls deia que era per culpa dels camells, que s’havien quedat palplantats a Raimat i que no hi havia manera de fer-los baixar fins a Almacelles. Uns quants patges portarien les ofrenes i una escala ben llarga hauria de servir per a deixar les joguines als balcons de les cases del poble.

En arribar a la plaça de la Vila, els tres Reis es dirigien a un pessebre vivent instal·lat sota la porta principal de l’església, deixaven les ofrenes i saludaven la multitud. Acte seguit, l’alcalde i el mossèn feien els seus parlaments a viva veu i es donava el tret de sortida al repartiment dels regals per les cases. Només hi havia una consigna: que els nens anessin a dormir ben d’hora i que deixessin les sabates ben enllustrades al balcó. D’aquesta manera, l’endemà trobarien els regals i les llaminadures sol·licitades.

Si per una cosa es van caracteritzar els Reis d’Orient d’Almacelles va ser per l’interès per repartir personalment els regals, fos amb una escala entrant pel balcó, o trucant a la porta si no en tenia o estava massa alt. Aquesta tradició es manté encara avui en dia, on el repartiment casa per casa és obligat, fent d’aquesta operació de logística tot un desafiament pel temps limitat de què es disposa i per als patges qui organitzen el repartiment de regals per sectors, carrers i cases.

En aquells primers anys, després de fer les ofrenes a Almacelles, calia que els Reis anessin a Sucs. Ho feien per unes carreteres inhòspites, a cavall i amb unes temperatures gèlides. Quan arribaven a Sucs se’ls esperava al Centre Social on es feia el repartiment de manera conjunta a tots els nens i nenes del poble veí. Les cares de fred i de cansament dels Reis eren tot un poema.

En la dècada dels anys cinquanta del segle passat, els Reis d’Almacelles ja estan del tot consolidats. S’incrementa el nombre de patges i el nombre de cases on repartir les joguines. Vist l’èxit de la festa, es confia en l’habilitat de la Sra. Carme Reales, perquè sigui ella qui confeccioni uns nous vestits per als Reis i per als patges i que es deixin de llogar. L’any 1958 s’estrena el nou “vestuari reial”.

Arribats als anys seixanta es deixa de banda la força animal i es confia tot als vehicles motoritzats. El que molta gent desconeix és l’anècdota que va fer possible el canvi d’una manera tan substancial i sobtada. Corria l’any 1957 i la comitiva reial havia d’arribar a Almacelles a cavall, com era costum. En les darreres edicions es llogaven a una hípica de Lleida que els deixava per a aquesta finalitat. Fos com fos, el mateix dia de la vigília i en el mateix moment en què es van anar a buscar a Lleida, se’ls comunica que no hi havia cavalls disponibles. Perillava la cavalcada de Reis i es va decidir no suspendre l’acte i fer el passeig de tan dignes majestats a peu pel carrer Major. En aquell precís moment, el veí Joaquín Roda, qui disposava d’un flamant Seat 600 descapotat, va oferir-se a dur els Reis en el seu vehicle, fent l’entrada triomfal en cotxe per primer cop en aquest poble.

A poc a poc, s’ampliaria la comitiva amb camionetes i furgonetes degudament guarnides i es comptaria amb la col·laboració de tot el parc mòbil de la Guàrdia Civil d’Almacelles. La dècada dels setanta arribaria amb la introducció de potents tractors i carretes ornamentades. En l’actualitat, la tradicional cavalcada de Reis d’Almacelles fa necessària una logística diferent. Es divideix el poble en seccions i es fan colles a les quals s’adjudica una zona en concret on es fa el repartiment casa per casa.

A més, s’estableix una altra tradició: un sopar per a tots els participants de la cavalcada en acabar el repartiment que es finança, bàsicament, amb les propines obtingudes dels lliuraments dels regals i la màgia que atorga tanta felicitat compartida per grans i petits en una nit tan especial com aquesta.