La falta d'escorxadors a Lleida costa set milions als productors de porc

Lleida es manté com la líder en producció de porcs però, tanmateix, continua mantenint el seu dèficit endèmic en escorxadors i indústries càrnies i això passa factura als productors. L’informe econòmic del sector de la conselleria d’Agricultura calcula que els ramaders de les comarques de Ponent van cobrar 1,6 cèntims d’euro menys per quilo que els seus veïns de Barcelona o Girona l’any passat. Es tracta d’un desavantatge que atribueix a despeses i descomptes lligats a la distància als escorxadors. Si tenim en compte que el 2017 es van produir a Lleida 4.177.916 caps de porcí i que cada animal sol arribar a la sala de sacrifici amb un pes mitjà de 105 quilos, el cost de no tenir escorxadors a prop se situa en set milions d’euros per a un dels sectors claus del camp de les comarques de Ponent.

A més, estem parlant d’un problema endèmic. L’estudi afirma que aquest desavantatge per al sector lleidatà es manté entre els 1,1 i els 1,6 cèntims d’euro només en el període del 2014 i el 2017. En concret, va ser d’1,2 cèntims el 2014, per baixar a 1,1 el 2015 i tornar a disparar-se a 1,6 cèntims d’euros en els anys 2016 i 2017.

Les càrnies aragoneses aprofiten el potencial productiu d’Osca i en especial de Lleida

Aquesta diferència de resultats pot quedar emmascarada en anys en què els preus van a favor de la producció, com ha estat el 2017 i el primer semestre d’aquest 2018, però pot ser definitiva en moments en què els marges són especialment ajustats. Es poden donar el cas de números rojos a Ponent i beneficis o almenys esquivar les pèrdues a les altres dos províncies catalanes.

Any passat

Al llarg de l’any passat, Agricultura calcula que els resultats van ser positius per a la producció en una mitjana de 17,8 cèntims d’euro per quilo a la província, davant dels 19,3 de Barcelona i Tarragona gràcies a diferències de costos. És a dir, que a Lleida estaríem parlant de més de 78 milions d’euros tenint en compte la cabanya. Unió de Pagesos calcula que en el primer semestre de l’any el marge per al ramader s’ha situat entorn dels 4 cèntims per quilo, amb la qual cosa en el conjunt de la província se situaria en uns 8,8 milions.

Osca reforça capacitat de sacrifici però falten projectes a Ponent

Les grans càrnies aragoneses han anunciat en els últims mesos importants projectes d’inversió a Fraga i Binèfar amb què potenciaran la seua capacitat de sacrifici, una situació que contrasta amb l’absència de plans, almenys públics, en la mateixa línia a les comarques de Lleida. 

És veritat que l’aragonès Grup Jorge compta amb projectes de reforçar el seu escorxador de Mollerussa, però de moment queda molt lluny dels milionaris plans dels grups Costa o Pini per a Fraga o de les previsions de reforçament en l’àmbit del porcí de Fribin a Binèfar, per posar uns exemples. 

BonÀrea, que és la gran indústria càrnia de la província i que lidera la capacitat de sacrifici entre altres camps en el porcí, compta també amb un projecte inversor a Aragó. Estem parlant d’Épila, localitat on preveu instal·lar la seua segona gran àrea industrial. Hi preveu replicar el seu model d’èxit La Closa de Guissona, que continua reforçant, per proveir el creixement de botigues previst en el seu pla d’expansió.

Es tracta de poder assortir els que seran nous supermercats a Aragó, Navarra i nord de l’Estat, Madrid i centre i el País Valencià. Alhora, el grup de la Seguarra preveu no només mantenir sinó que augmentar la seua capacitat, a La Closa. D’altra banda, el Grup Jorge acaba d’anunciar aquest mes una inversió de més de 61 milions d’euros a Fraga que suposaran la creació de 1.600 llocs de treball. El Grup Pini també ha anunciat un pla d’inversió de 71 milions, en aquest cas a Binèfar, amb la creació també d’uns altres 1.600 llocs de treball.

Aquest projecte està tenint problemes, ja que el consistori ha paralitzat les obres per un problema amb els permisos. Brifín també està emprenent inversions al seu escorxador de porcí per créixer.