SEGRE

AGRICULTURA ANÀLISI

Lleida és la novena província de l'Estat amb més superfície agrària ecològica

Lleida és una veritable potència agroalimentària, també en el cas de la producció ecològica. Així ho demostra el fet que és la novena demarcació de tot l’Estat amb més superfície conreada sense productes químics de síntesi. De fet, una de cada vint hectàrees es troba a les comarques de Ponent.

Imatge d’una finca de cultiu de poma ecològica a Sant Llorenç de Morunys.

Imatge d’una finca de cultiu de poma ecològica a Sant Llorenç de Morunys.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’interès dels consumidors pels productes ecològics o bio s’està incrementant de forma exponencial i el camp de Lleida n’és un fidel reflex. Així ho demostra el fet que la superfície destinada a produccions agràries generades sense la utilització de productes químics de síntesi s’ha multiplicat per 23 en el que va de segle. Seria difícil d’aquesta manera trobar un altre sector amb una taxa similiar de creixement. Les últimes dades disponibles del 2017, a l’espera que avui es presenti l’última actualització, situen en 103.940 les hectàrees destinades a la demarcació a aquests cultius. Aquesta xifra suposa que Lleida compta amb una de cada vint hectàrees ecològiques de tot l’Estat, en les quals es tenen comptabilitzades 2,082 milions. Només superen Lleida les andaluses Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén i Sevilla, a més de les castellanomanxegues Ciudad Real i Toledo.

A l’hora d’analitzar aquesta superfície, destaca que el gruix, amb 83.890 hectàrees, correspon a prats, pastures i farratges, la qual cosa dóna peu a un creixement molt gran del que avui és la ramaderia ecològica a les comarques de Ponent, on amb prou feines es comptabilitzen 418 explotacions. Pel que fa al cas dels cereals, les produccions verdes s’atansen als 2.600 hectàrees.

El sector oleícola local és un dels que estan demostrant que ha fet una aposta forta pels productes bio. De fet, a la província hi ha més de cinc mil hectàrees que tenen la consideració d’ecològiques. Pràcticament el 28 per cent de les 36.995 hectàrees d’oliverars locals fugen dels pesticides. A més, s’hi ha de sumar gairebé un miler d’hectàrees de vinyes i un altre miler en el cas dels ametllers, d’acord amb les informacions oficials de la conselleria i el ministeri d’Agricultura.

Lleida és mundialment coneguda pels seus fruiters, però la proporció de superfície biològica és mínima, amb poc més de sis-centes hectàrees. En aquest cas s’ha de destacar que el gruix de les finques aposten per la coneguda com a “producció integrada”. Es tracta d’un sistema en el qual es minimitza la utilització de productes químics de síntesi i tot sota un estricte control i amb quaderns d’explotació en els quals s’ha d’anotar cada tractament.

Malgrat que la producció ecològica es concentra a les comarques de Ponent, la transformació està dominada, almenys en els grans números, a Barcelona. La província de Lleida s’atansa a les tres-centes indústries agroalimentàries ecològiques, mentre que a les comarques de Barcelona aquesta xifra es triplica. Fins i tot la comarca de Tarragona supera Ponent.

Noces de plata del consell, avui un clúster orgànic El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica compleix 25 anys exercint les funcions d’autoritat única de control de la producció agroalimentària orgànica. Ha passat de dos-cents a gairebé 4.000 operadors inscrits, de no tenir teixit empresarial a convertir-se en el gran clúster agroalimentari ecològic del sud d’Europa, amb gairebé dos mil empreses, segons indica el Consell, que destaca els més de 40.000 productes certificats. De fet, la certificació dels productes es considera en bona mesura la base perquè els consumidors tinguin confiança a l’hora de comprar els productes que aquests són realment ecològics.

Imatge d’una finca de cultiu de poma ecològica a Sant Llorenç de Morunys.

Imatge d’una finca de cultiu de poma ecològica a Sant Llorenç de Morunys.ACN

tracking