SEGRE

AGRICULTURA ANÀLISI

La superfície de farratges es dispara més d'un 18 per cent des de l'any 2015 a la província

L’interès pel cultiu creix entre els agricultors de Ponent || El mercat exterior compensa l’atonia del consum intern per la crisi que arrossega el sector lacti, un dels grans consumidors

Imatge d’un finca amb alfals després dels primers treballs de sega.

Imatge d’un finca amb alfals després dels primers treballs de sega.AEFA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La província de Lleida va destinar l’any passat 50.111 hectàrees al cultiu de productes farratgers, una xifra que representa un increment de gairebé el 18 per cent respecte a les 42.220 de l’any 2015, segons dades de la conselleria d’Agricultura. L’interès dels agricultors per aquest sector es demostra pel sostingut increment de superfície que només l’any passat va ser de 4.722 hectàrees. La conselleria inclou en aquesta superfície l’alfals, alguns cereals d’hivern o panís farratger, entre altres productes. Una mica més del 40 per cent de la superfície destinada a Catalunya a aquests cultius corresponen a les comarques de Ponent. L’informe de la conselleria apunta que el preu percebut per l’agricultor en el cas del farratge d’alfals l’any passat ha estat el més alt des del 2015. En concret, el situa en 14,19 euros per cada cent quilos, davant dels 13,41 de l’exercici anterior i els 13,88 de l’any 2016. Malgrat tot, és lluny dels 17,17 euros que es van registrar el 2012. L’estudi també al·ludeix als preus de l’alfals de segona a Mercolleida i els situa aquest any en nivells que no es donaven des del 2013.

Tot plegat, en un any durant el qual els operadors de farratge segueixen apostant pels mercats internacionals atès que la crisi de preus que arrossega el sector lacti tant català com espanyol incideix en l’escassa demanda de farratges deshidratats i en especial per a l’alfals, que representa el 85 per cent dels farratges, segons afirma l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA).

Al mercat exterior, a mitjans de l’any passat es va apreciar un increment important de la demanda xinesa, un efecte del conflicte comercial entre

Washington

i Pequín i els aranzels aplicats pel gegant asiàtic als Estats Units a diversos productes americans, entre els quals es troba l’alfals, que van afavorir el sector espanyol de l’alfals local.

Representa un increment d’un total de 180.000 tones respecte a l’exercici anterior. Aquesta patronal, que reuneix cinquanta-set firmes de tot l’Estat i que representen el 90 per cent de la producció, assenyala que l’exportació continua sent el motor de les vendes d’alfals deshidratat.

Com és habitual, els Emirats Àrabs, (560.000 tones) és la principal destinació del nostre alfals, seguida de la Xina, amb 234.000 tones, i França, amb 63.000. Itàlia i Jordània amb 59.000 i 52.000 tones respectivament, completen el top 5 de les principals destinacions del producte farratger per excel·lència.

Exportacions rècord amb els Emirats Àrabs al capdavant El sector farratger espanyol, capitanejat per la província de Lleida al costat d’altres empreses de la vall de l’Ebre, va tancar l’any passat amb un record d’exportacions que va ascendir a 1,280 milions de tones, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat (AEFA).

tracking