Una cadena ramadera ferma

Lleida és tota una potència ramadera, que pilota també en el seu sector cerealístic i les fàbriques de pinsos per garantir el subministrament a les granges. En l’actualitat, la cadena del camp fins a les carnisseries i supermercats funciona enmig de la lluita contra el coronavirus, que està provocant canvis per alhora mantenir l’activitat amb tota la normalitat possible.

Pinsos Gòdia, d’Alcarràs, és un dels múltiples exemples que podem trobar a la província. Es dedica a la producció d’aliments per a animals, fonamentalment boví i porcí, i de les seues instal·lacions surten mensualment vora tres milions de quilos. Una part es destina a la venda per a clients externs i un percentatge significatiu serveix per cobrir les necessitats de les seues mateixes explotacions de boví i porcí. Així ho explica Josep Gòdia, que remarca que la situació ha obligat a fer canvis a la fàbrica.

Un vedell consumeix de mitjana 10 quilos de pinso al dia i un porc en necessita 350 en el procés d’engreix

La cadena agroalimentària manté l’activitat garantint el subministrament al consumidor

Fonamentalment, com en tota mena d’activitats, s’estan extremant les mesures de sanitat i seguretat, amb teletreball entre aquelles persones que poden complir les tasques a distància i nous protocols a la mateixa planta. Parlem de modificació dels torns i intentar evitar que els treballadors tinguin contactes entre ells per minimitzar qualsevol risc.

A les granges, com han explicat ramaders en aquestes mateixes pàgines en els últims dies, també s’implementen mesures. Per exemple, Gòdia indica que els grangers donen menjar dos cops al dia als vedells i en cada una d’aquestes operacions vigilen cadascun dels animals per comprovar que es troben en perfecte estat.

El que preocupa, en tot cas, és que es pogués produir algun tipus de problemes en la recepció de matèria primera, tant en les indústries com en les explotacions. El noranta per cent dels cereals en aquesta fàbrica són de proveïdors de proximitat, de Lleida i Osca, però l’alimentació animal acostuma a comptar amb importacions tant de França, que arriben per carretera, com de soja americana, per exemple, amb vaixell. Un vedell necessita de mitjana set quilos de pinso al dia (tres en els casos dels animals més petits i fins a deu quan s’atansa el moment de la tramesa a l’escorxador). En el cas dels porcs, es calcula que un animal requereix uns 350 quilos en els prop de cinc mesos d’engreix.

El sector del transport, amb les dificultats que afronten els conductors per la manca dels serveis que necessiten a la carretera en moltes ocasions, està complint la seua tasca rigorosament, aplaudeix Gòdia. Han d’afrontar, per exemple, l’alentiment de les operacions ja que moltes empreses a les quals arriben tenen bona part del personal teletreballant. També perquè es multipliquen les mesures de sanitàries i de seguretat, que impliquen més temps.

“Cal fer el que sigui per mantenir el servei als clients perquè els animals necessiten l’aliment cada dia. És una roda des de l’agricultor, passant per la fàbrica de pinso, el transportista, el ramader, l’escorxador i la indústria transformadora fins a arribar a les carnisseries i als supermercats. El nostre és un treball vital”, remarca Josep Gòdia.