Investiguen a Lleida la rendibilitat de la civada per al consum humà

Artesa de Segre i Sucs són els municipis lleidatans en els quals s’està desenvolupant una investigació amb l’objectiu de determinar la viabilitat dels cultius de civada per al consum humà i per veure si aquest cereal “és atractiu” per als pagesos. L’estudi l’impulsen l’IRTA i Liquats Vegetals, una empresa de la localitat de Viladrau que és propietària de la marca de begudes vegetals Yosoy, i també es porta a terme a Taradell, a Osona.

Joan Serra, investigador de l’IRTA, assenyala que els assajos que s’estan fent van encaminats “a veure diferents aspectes agronòmics relacionats amb el cultiu de la civada”. L’objectiu, manifesta, “és veure si aquests cultius són atractius per a l’agricultor, ja sigui pel volum de producció com per la facilitat del cultiu com a tal”. A més, assegura l’investigador, la idea és que aquest cultiu es pugui fer de manera sostenible i que l’impacte sobre el medi ambient sigui al més reduït possible.

Serra explica que a Catalunya ja es conrea civada però que, majoritàriament, està destinada a l’alimentació del bestiar. “Per al consum humà hi ha molt poc” cultiu, indica. Això ha fet que l’empresa Liquats Vegetals, que produeix begudes de civada, hagi decidit tirar endavant aquest projecte per evitar haver de comprar el gra fora de Catalunya.

En aquests moments, la firma el compra, principalment, als països nòrdics i a diferents productors de l’Estat. La directora de compres de la companyia amb seu a Viladrau, Clara Garcia, relata que, si disposessin d’una producció a escala industrial a Catalunya, hi hauria diversos avantatges tals com “tenir el producte més a prop, fet que suposaria un impacte logístic menor i un contacte més directe amb els col·laboradors”. A més, aquesta proximitat també comportaria “més frescor del producte” i una reducció de despeses.

Amb tot, segons la responsable de compres de Liquats Vegetals, Sílvia Martín, els primers resultats de la investigació són “molt positius”. Tot i així, avisa que “ara cal veure i estudiar les limitacions que pot haver-hi a nivell de les necessitats del cultiu”.