SEGRE

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

El Constitucional anul·la l'“ús preferent” de l'aranès a la llei de l'occità però persisteix a la llei d'Aran

La sentència contra la del 2010 arriba quan la del règim especial de la Val fa 3 anys que està en vigor || El Conselh preveu una “afectació mínima” però lamenta una resolució “contra la diversitat lingüística”

Imatge d’arxiu d’una edició d’Aran per Sa Lengua.

Imatge d’arxiu d’una edició d’Aran per Sa Lengua.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat els articles de la llei de l’aranès que atorguen a aquesta llengua la consideració de “preferent” a Aran des del 2010. Tanmateix, el caràcter prioritari d’aquest idioma persisteix en una normativa posterior: la llei de règim especial de la Val, que el Parlament va aprovar fa tres anys i que mai es va recórrer arran d’un acord entre l’Estat i la Generalitat. El Conselh Generau va explicar que la seua política lingüística es basa en aquesta última, que segueix plenament vigent. Per aquesta raó, espera que la resolució no suposi canvis d’importància, encara que va lamentar aquesta decisió al considerar que “va en contra de preservar la diversitat lingüística i cultural”. La sentència va arribar el passat 8 de febrer, després d’un litigi que s’ha prolongat durant més de vuit anys. La resolució suprimeix el terme preferent en quatre articles de la llei de l’aranès que atorguen prioritat a aquesta llengua en “totes les institucions” (la qual cosa incloïa de forma explícita la Generalitat i l’Estat en les seues relacions amb la Val); així com “als mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia”. Davant de la llei que el Parlament va aprovar el 2010, la llei d’Aran del 2015 limita el caràcter prioritari de l’aranès.

Només la considera “la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques a Aran”, sense al·ludir a la Generalitat ni a l’Estat, i afirma únicament que és d’ús “normal” als mitjans de comunicació públics de la Val i “normalment utilitzada” a les escoles. El síndic d’Aran, Carlos Barrera, va afirmar que l’ús preferent de l’aranès a la llei del 2015 fa referència tan sols al Conselh i als ajuntaments i va subratllar que aquesta és l’única al·lusió en tot el text al caràcter prioritari d’aquesta llengua. “Quan vam elaborar la llei d’Aran, teníem sobre la taula el recurs contra la llei de l’aranès com a advertència”, va apuntar Barrera. “La sentència té una afectació mínima a nivell pràctic, però molta a nivell simbòlic”, va valorar Barrera, que va assenyalar que l’Estat “no ha estat a l’altura pel que fa a donar prestigi a les llengües”. Va recordar que el castellà és l’idioma més utilitzat a la Val i que l’aranès té menys de 5.000 parlants, per la qual cosa fomentar-lo “no suposa cap menyscabament per a les llengües oficials d’Espanya i de Catalunya”. Aquest va ser, precisament, un dels arguments que van evitar que la llei del 2015 fos recorreguda davant del TC.

LES CLAUS

  • Llei de l’aranès. El Parlament va aprovar el 2010 la llei de l’aranès, que va establir-ne l’ús preferent tant a les administracions (inclosa la Generalitat i l’Estat en les relacions amb la Val)  com a l’ensenyament i als mitjans de comunicació públics. 
  • Recurs davant del TC. El Govern de José Luís Rodríguez Zapatero va impugnar la llei de l’aranès davant del TC poc després de l’aprovació. La sentència que elimina l’ús preferent d’aquesta llengua arriba al cap de més de vuit anys. 
  • Sentències com a precedent. La sentència del TC contra l’Estatut va suprimir l’ús preferent del català i va suposar l’anul·lació de disposicions similars sobre l’ús d’aquesta llengua en  reglaments municipals i de diputacions. 
  • Llei d’Aran sense recursos. El Parlament va aprovar el 2015 la llei d’Aran i l’Estat va insinuar la impugnació dels articles que apuntaven al caràcter “preferent” de l’aranès, el “dret a  decidir” d’Aran i a la celebració de consultes. Finalment, un d'acord de la comissió bilateral Estat-Generalitat va evitar el recurs davant del Constitucional i la llei ha estat vigent durant més de tres anys.
tracking