MUNICIPIS INICIATIVES
Un municipi lleidatà dedica carrers als líders presos o exiliats
Les plaques que es col·locaran als carrers i a la plaça de Torrelameu.
Torrelameu dedicarà una sèrie de carrers del poble a cadascun dels líders independentistes a la presó. Ho farà la setmana que ve, quan instal·larà plaques amb els noms de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell en diferents vies de la població.
Així mateix, la plaça de l’Església es convertirà en la d’“Els Exiliats”, en homenatge als polítics a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, i portarà els noms de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Lluís Puig, Antoni Comín, Clara Punsati, Marta Rovira i Anna Gabriel. Es tracta d’un reconeixement simbòlic, que durarà mentre es prolonguin els empresonaments i l’exili.
La localitat vol retre homenatge als polítics a la presó i a l’exili, així com a les seues famílies
L’alcalde, Carles Comes, va indicar a SEGRE que l’ajuntament no canviarà, per ara, el nomenclàtor del poble i que els carrers en honor als presos conservaran a efectes pràctics els seus noms originals. “Només ens plantejaríem fer oficials els noms dels carrers si la situació dels presos es prolongués durant molt de temps”, va indicar Comes. Tanmateix, el primer edil va desitjar que això sigui innecessari i que els presos deixin de ser-ho en el menor temps possible.
A l’espera de conèixer quin carrer portarà el nom de cada un dels nou empresonats pel procés independentista, ara per ara n’hi ha un que no ofereix cap dubte. L’actual carrer del Forn, que deu el seu nom a l’antic forn per fer pa i que retrà homenatge a Joaquim Forn. El carrer Balaguer serà el carrer d’Oriol Junqueras.
Es tracta d’un reconeixement inèdit fins ara a Lleida i a Catalunya, tant per als polítics com per a les seues famílies, després que nombrosos municipis hagin dedicat carrers i espais públics al referèndum de l’1-O en els darrers mesos.
A primers del mes passat l’ajuntament de Torrelameu va penjar les banderes d’Escòcia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica a la façana de la casa consistorial com a reconeixement a la seua “plena democràcia i llibertat”, i per remarcar la falta de separació de poders i la ingerència en la política de la justícia espanyola, segons van indicar fonts municipals.
