Detecten frau en ajudes per a menjador i transport escolar en set comarques

Set comarques apliquen controls al detectar frau als menjadors i el transport escolar per part de famílies que s’empadronen en altres municipis per tenir aquests serveis de forma gratuïta. L’Alt Urgell els ha establert aquest any, mentre que els Pallars, el Solsonès, la Segarra, l’Urgell i Aran ja els apliquen des de fa temps.

El consell de l’Alt Urgell establirà controls el pròxim curs per assegurar-se que els escolars que reben ajuts de menjador i transport escolar resideixen realment allà on estan censats. Ho farà després de detectar empadronaments fraudulents per beneficiar-se d’aquests serveis i tenir-los gratuïts, una cosa reservada als alumnes que han de desplaçar-se fora dels seus municipis per estudiar (vegeu el desglossament). La comarca se sumarà així a sis més que vigilen des de fa anys per evitar aquestes falses inscripcions en el padró. Es tracta del Pallars Sobirà, el Solsonès, la Segarra, el Pallars Jussà, l’Urgell i la Val d’Aran.

Es tracta dels ajuts que s’atorguen per motius de desplaçament i no per raons socioeconòmiques

Fonts d’aquests organismes van assenyalar que els qui empadronen els seus fills de forma fraudulenta no necessiten aquests ajuts. Altrament, van apuntar, podrien acollir-se a subvencions específiques per a famílies amb dificultats econòmiques. Van apuntar que no és una pràctica gaire estesa, però la majoria va assenyalar que detecten almenys un cas cada any. Només Aran i la Segarra van afirmar que no s’han donat en els últims anys.

En el cas de l’Alt Urgell, el president del consell, Jesús Fierro, va explicar que els veïns que demanin subvencions per desplaçament dels alumnes hauran de firmar un document que autoritza la corporació a fer les comprovacions necessàries per verificar on viuen els escolars. Fierro va subratllar que “la nostra obligació és fer tots els esforços perquè les subvencions siguin per a persones que realment les necessiten i hi tenen dret”. Un cas similar és el del Pallars Sobirà, on el consell demana un certificat de residència expedit per l’ajuntament als qui sol·liciten aquests ajuts. El Solsonès, per la seua part, compara les llistes de sol·licitants d’aquestes subvencions amb els ajuntaments abans d’aprovar-les per descartar fraus.

Davant els consells que porten a terme controls abans de l’inici del curs, d’altres estableixen la seua vigilància una vegada ha començat. El seu mètode consisteix a verificar si els beneficiaris de menjador i transport escolar gratuït utilitzen aquest últim. No fer-ho és el principal indici per detectar alumnes que no viuen allà on estan empadronats. Així ho fan els consells del Pallars Jussà, la Segarra i l’Urgell, que reben la llista dels qui agafen el bus per anar a classe i l’acaren amb la dels qui tenen menjador escolar gratuït.

En el cas de l’Urgell, l’ens comarcal completa els registres enviant personal propi a verificar si els nens utilitzen o no el transport durant diversos dies. Els consells retiren els ajuts al detectar aquests fraus. A Aran, el Conselh va anar més enllà fa tres anys, quan va exigir a les famílies que havien empadronat els fills de forma fraudulenta que paguessin el menjador i el transport.

Ajuda obligatòria per als qui estudien fora del seu municipi Els consells gestionen el transport i el menjador escolar per delegació de la Generalitat, que sufraga els ajuts per als alumnes de municipis sense escoles que s’han de desplaçar a altres localitats per anar a classe. La normativa espanyola estableix que, en aquests casos, l’administració té l’obligació de subvencionar aquest servei. Tanmateix, es dóna la circumstància que alguns alumnes de nuclis agregats també han de desplaçar-se per estudiar dins del seu mateix municipi. La llei estatal exclou aquests escolars i la Generalitat va deixar de subvencionar-los anys enrere. A Lleida reben ajuts que s’aporten des de la Diputació.