Llistes de marca blanca en lloc d’unitàries

Més de la meitat d’alcaldes de les capitals de comarca de Lleida optaran a la reelecció a les municipals del 2019. Quatre ja han expressat la seua voluntat de seguir al capdavant dels seus ajuntaments. Són Jordi Ignasi Vidal, de Balaguer; Rosa Maria Perelló, de Tàrrega; Marc Solsona, de Mollerussa, i José Antonio Troguet, del Pont de Suert. Altres encara no s’han pronunciat sobre aquesta qüestió, però els seus partits donen per fet que seran candidats. Es tracta del primer edil de Vielha, Juan Antonio Serrano; el de les Borges, Enric Mir, i Raimon Monterde, de Sort. Només un alcalde de capital està resolt a deixar el càrrec. Albert Batalla anunciarà ben aviat qui liderarà el PDeCAT a la Seu. També el primer edil de Solsona, David Rodríguez, i el de Cervera, Ramon Royes, han anunciat que es retiren, malgrat que la decisió encara no és ferma i podrien reconsiderar-la. A Tremp, Joan Ubach podria decidir aquest mes la seua continuïtat.

Aquest partit i ERC es reparteixen deu de les dotze capitals lleidatanes, així com la majoria dels 231 ajuntaments de la província. El PDeCAT governa en 130 i els republicans, en 66. Cap dels dos ni tan sols es planteja presentar-se a les municipals en llistes unitàries independentistes, tal com proposen iniciatives per escenificar un front comú sobiranista. Tant aquestes com la resta de formacions perfilen ja l’estratègia per als comicis, i tot apunta que les sigles de partits escassejaran als cartells electorals. En part, per l’auge de llistes independents; però també perquè les marques blanques de grans formacions seran més freqüents que mai. El cas que més crida l’atenció és el de PDeCAT. La ruptura de CiU va arribar després de les municipals del 2015 i el partit sorgit de la refundació de CDC el 2016 no ha estrenat des d’aleshores les sigles com a marca electoral. Tampoc preveu fer-ho a les pròximes municipals. Utilitzarà la bandera de Junts per Catalunya que va estrenar amb èxit el 21-D, encara que adaptada a cada ciutat i poble. A la capital del Segrià ja han registrat la marca Junts per Lleida, un model que seguiran altres candidatures. L’antiga Unió, per la seua part, es va dissoldre el 2017 i va donar pas a Demòcrates, que agrupa sobiranistes; i Units per Avançar, coalitzada amb el PSC el 21-D. Cinc alcaldes utilitzen encara les sigles de l’extint partit democristià, però l’aliança per al Parlament no s’aplicarà a les municipals. Així ho van apuntar fonts del PSC, que buscarà revertir el fort retrocés que va tenir el 2015. La que va ser segona força política només té quinze alcaldes a Lleida, dels quals cinc pertanyen a UA, federats amb els socialistes. Alguns dels seus antics alcaldes van aconseguir fa tres anys la reelecció, però com a candidats d’un altre partit: MES, sorgit de la disconformitat per la posició del PSC davant del procés independentista. L’objectiu del PSC serà ara buscar aliances progressistes i atreure candidats i votants independents, per a la qual cosa tornaran a utilitzar la marca Compromís. Amb la mateixa finalitat, ERC ha utilitzat fins ara la denominació d’Acord Municipal. Fem Municipi, partit d’independents del Sobirà que va obtenir dos alcaldies a les seues primeres eleccions, tornarà a presentar-se el 2019. Es veurà llavors si la CUP, que va aconseguir la primera alcaldia a Soriguera fa 3 anys, confirma l’ascens en política municipal; i si el PP, sense alcaldes, posa fi a l’ostracisme. Cs, per la seua part, consolida regidors allà on el vot sobiranista no té una aclaparadora majoria.

Alcaldes de capitals que opten a la reelecció o que es retiren