Preveuen que la temperatura al Pirineu augmenti més de 4 graus a finals de segle

L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha presentat aquest dilluns a Saragossa el segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic. El document de l’OPCC, en què hi participa la Generalitat a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Servei Meteorològic de Catalunya, ha estat elaborat per un equip científic format per cent persones. Així, l’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d'activitat més afectats: el turisme, l'agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l'aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d'energia.

Segons l'estudi, la comunitat científica coincideix en què al llarg d'aquest segle augmentaran els fenòmens climàtics extrems com pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. De fet, entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana anual al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada. Pel que fa a les precipitacions, s’han reduït un 2,5% per dècada, mentre que en els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres. Per tant, el Pirineu és un massís que ja està patint els impactes del canvi climàtic com a conseqüència de l’escalfament global d’origen antropogènic, segons l'OPCC.

Segons les projeccions climàtiques realitzades, al llarg del segle XXI s’espera un augment significatiu de les temperatures màximes i mínimes diàries. Un augment que pot arribar a situar-se, a finals de segle, fins a entre 4,3ºC i 7,1ºC, detallen alguns escenaris. Per la seva banda, l’espessor mitjana de la neu a 1.800 metres d’alçada podria disminuir a la meitat l’any 2050 i el període de permanència de la neu podria reduir-se en més d’un mes.

A més, el possible increment futur de pluges especialment intenses, unit a l’avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d'inundacions, avingudes i esllavissades de terra, sobretot a finals de l'estació hivernal i començaments de la primavera.

Alerta per les sequeres D'altra banda, els principals models climàtics preveuen un augment en la intensitat i freqüència de les sequeres en les pròximes dècades. De fet, en els darrers cinc decennis, els cabals circulants entre el 1950 i el 2010 a les capçaleres de les conques dels rius del Pirineu –conca de l’Ebre– s’han reduït en percentatges significatius en més d’un 50% de els estacions d’aforament analitzades. És previsible que aquests canvis s’incrementin tant en termes de subministrament –quantitat i qualitat– com des del punt de vista de la demanda –necessitats d'aigua–, segons l'informe.