MUNICIPIS RURALITAT
Quinze farmàcies rurals reben ajuts per facturar l'import mínim per subsistir
El 75% de les farmàcies de Lleida estan fora de la capital i algunes fan equilibris per mantenir la seua viabilitat || El tracte familiar i la necessitat d’aquest servei als pobles, les millors garanties
Caballero, titular d’una farmàcia a Montferrer, que no rep ajuts però és a l’àmbit rural.
Quinze de les 198 farmàcies de Lleida reben una ajuda mensual de la Generalitat per assegurar la seua subsistència. Es tracta d’establiments ubicats en zones rurals, la majoria poc poblades, i els ingressos dels quals són ajustats, per la qual cosa es consideren farmàcies amb la viabilitat econòmica compromesa (VEC). A Catalunya, el CatSalut destina fons a aquests establiments, que calcula a partir de la facturació mensual, per garantir un servei que considera indispensable, segons va explicar la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, Mònica Brusau.
La despoblació o la baixada de preus s’apunten com algunes de les causes de més risc per a les farmàcies, que viuen a més actualment un procés de desproveïment de centenars de medicaments.
La pèrdua de població en zones rurals és el principal risc actual d’aquests establiments
Els veïns de les zones rurals donen suport a les farmàcies locals per evitar que tanquin
Segons la revista Redacción Médica, d’àmbit estatal, a Espanya el 65% de les farmàcies es troba fora de les capitals de província (a Lleida són 48 de les 198, és a dir, només un 25% són a la capital) i hi ha més de 2.000 farmàcies en poblacions de menys de 1.000 habitants de les quals 1.000 s’ubiquen en poblacions de menys de 500 habitants.
Les farmàcies rurals depenen sovint de la facturació que obtenen dels medicaments de la Seguretat Social, tal com explica Francesc Caballero, titular de la farmàcia de Montferrer. El seu establiment no rep ajuts, però admet que “la nostra gestió no pot competir” amb les grans farmàcies de ciutat, que poden fer grans volums de compres de productes de parafarmàcia, com cremes o similars. A Lleida, alguns municipis compten amb petites farmacioles.
“La gent del poble i dels voltants n’és conscient i valora el gran servei que oferim i col·labora per conservar-lo, per la qual cosa sovint renuncien a les grans ofertes que puguin fer grans establiments.” “El tracte de proximitat i saber que farem tot el possible per resoldre qualsevol dubte o problema juga a favor nostre.”
I afegeix: “Existeix un component molt important de familiaritat i sovint acabem fent de psicòlegs.”
D’altra banda, Caballero es mostra convençut que la farmàcia rural “és un equilibri entre qualitat de vida i realització personal”, atès que “no som simples comerciants de medicaments, el nostre treball va molt més enllà del simple negoci”, conclou.
“El nostre treball va més enllà del simple negoci” “Nosaltres suplim les grans ofertes que ofereixen grans establiments amb un tracte familiar i de gran qualitat.” Francesc Caballero, farmacèutic i responsable de la farmàcia de Montferrer i Castellbò, que va obrir fa vint anys, assegura que està “molt satisfet amb el suport social” que rep dels veïns.
