ADMINISTRACIÓ PRESSUPOSTOS
La inversió de la Generalitat repunta a Lleida i ascendirà a 88,8 milions d'euros
La inversió de la Generalitat a Lleida repunta als pressupostos de la Generalitat per al 2019. El projecte suma partides per valor de 88,8 milions, un 30% més que als del 2017, els últims que va aprovar el Parlament i que es van prorrogar el 2018. És quatre vegades més que la pujada al conjunt de Catalunya i bona part pagarà obres ja en curs.
Les obres per excavar el túnel de Tres Ponts a la C-14.
La Generalitat augmentarà la inversió a Lleida, on creixerà quatre vegades més que al conjunt de Catalunya. Així es desprèn del projecte dels pressupostos per al 2019. La suma d’inversions per comarques ascendeix a 88,8 milions d’euros, segons la informació que va fer pública ahir el departament d’Economia. És més que els 62 milions del pressupost del 2017, l’últim que va acordar el Parlament i que es va prorrogar durant l’any passat. Suposa un increment del 30 per cent, davant el 7,4% per al conjunt del territori català (vegeu el desglossament).
Bona part d’aquesta xifra sufragarà obres que ja estan en curs (vegeu les claus). Exemple d’això és el túnel de Tres Ponts, l’actuació més abundant que la Generalitat porta a terme a Lleida amb 12 milions aquest any i la previsió de pagaments similars cada any fins al 2021. Aquests treballs a la C-14 eleven fins als 18,6 milions la inversió del Govern a l’Alt Urgell i la situen en segon lloc a Lleida, només després del Segrià amb 22,9 milions.
El Segrià rep la inversió més gran de Lleida, amb 22,9 milions, i el segueix l’Alt Urgell amb 18,6
La Noguera rebrà inversions per valor de 8,7 milions, mentre que Aran, el Pla d’Urgell i el Pallars Jussà superaran els 6,7 milions. En aquesta última comarca, el pressupost reserva un milió per reactivar les obres del regadiu de la Conca de Tremp. Hi haurà més de 5 milions per al Solsonès, 4,3 milions per a les Garrigues, 3,8 per a l’Urgell i 2,7 per al Pallars Sobirà. Les actuacions menys abundants seran les previstes a la Segarra, amb 1,1 milions; i a l’Alta Ribagorça, amb poc més d’un milió. La informació agrupada per comarques que la Generalitat va presentar a través d’un web interactiu no detallava inversions que estan en curs a Lleida i que suposen des de fa anys gran part de l’esforç inversor del Govern: la xarxa secundària del Segarra-Garrigues i obres en la línia ferroviària de la Pobla.
La despesa augmenta un 7,4% i torna als nivells previs a la crisi
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va presentar ahir els Pressupostos de la Generalitat, que inclouen un augment de la despesa no financera i no finalista de 1.715 milions d’euros, fins als 26.157 en total. Malgrat que la previsió d’ingressos creix un 11,2%, l’obligatorietat de reduir el dèficit fins al 0,1 només permet elevar la despesa departamental fins a un 7,4%. Per primera vegada les dotacions per a sanitat, educació i benestar social superen les del 2010, just quan van començar les retallades. Aragonès va incidir que només entrarà la proposta al registre del Parlament si compta amb la garantia dels grups de l’oposició que podran superar el debat de la totalitat i ser tramitades. Dels 1.715 milions d’augment de la despesa que recullen els comptes de 2019, 1.665,5 seran per a les conselleries, i les més beneficiades són Educació; Salut; Treball, Assumptes Socials i Famílies i, en quart lloc, la de Territori. Les tres conselleries socials: Educació, Salut i Assumptes Socials, concentren el 73,6% d’augment de la despesa, 1.227,4 milions en xifres absolutes. Així, la despesa del departament de Salut ascendeix fins als 9.282,5 milions d’euros, 532 més que al pressupost actual (augment del 6,1%); el d’Educació 5.244,3, 473,2 més (9,9%); el d’Assumptes Socials 2.532,4 milions, 222,2 més (9,6%) i el de Territori 1.971,8 milions, 114,1 més (6,1%) L’únic departament que veu retallada la despesa és precisament el de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Aragonès va assenyalar en roda de premsa que el Govern “no contempla un avanç electoral” encara que eventualment no aconsegueixi els suports per aprovar els Pressupostos catalans del 2019. D’altra banda, el Govern va aprovar el retorn de les pagues extres dels treballadors públics de la Generalitat dels anys 2013 i 2014.
