TAMBÉ S?ELEGEIXCASTIÈROQUATE LÒCSPUJÒLOARTIES I GARÒSMARCATOSAIRISSA
Aran decidís eth son futur
El 26-M es decideix també la futura constitució del Conselh, on es presenten sis llistes
Carlos Barrera, actual síndic d’Aran, Francès Boya, que ho va ser quatre anys, i el candidat del PRAG, Rafael Hinojosa.
La població de la Val d’Aran s’atansa als 10.000 habitants, segones residències a part, i un total de 7.121 estan cridats a votar el 26 d’aquest mes no només per renovar els ajuntaments sinó per escollir el nou Conselh Generau. Des del 1991, quan es van recuperar les institucions araneses per llei, hi ha hagut quatre síndics: Pilar Busquets i Amparo Serrano, fins al 1995, i Carlos Barrera (que ho ha estat durant vint anys interromputs i ho és en l’actualitat) i Francés Boya (2007-2011). Barrera i Boya es presenten de nou per Convergència Democràtica Aranesa i Unitat d’Aran, respectivament, però també es presenten quatre candidats més a síndic, tots nous: Rafael Hinojosa, pel Partit Renovador d’Arties e Garòs; Mireia Boya, que torna a la política aranesa, on havia estat regidora a l’ajuntament de Les, després de ser diputada i líder de la CUP nacional. També és filla de la primera síndica d’Aran, Pilar Busquets, que ja va morir, i encapçala una nova candidatura occitana i assembleària, Aran Amassa. Amb ella, Joan Estévez, de Ciutadans, i Paula González, d’Unides Podem.
Entre els reptes de la Val per als pròxims quatre anys, destaquen el desplegament de la nova llei d’Aran, en vigor des del 2015 però tot just iniciada. L’equip de govern del Conselh (CDA) considera en aquest punt que la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat des del 2017, els rastres de la crisi, el 155 i el procés han impedit avançar més en l’autogovern, si bé recentment s’han tancat acords per a la millora del finançament (29 milions d’euros fins al 2023). La situació de l’aranès és una altra assignatura pendent: la Comissió de Peticions de la Comissió Europea va acceptar a tràmit una queixa per la manca de protecció de l’occità a Aran per part del Govern espanyol.
També la solució al trànsit de l’N-230 serà un dels debats de més calat, ja que els projectes per a la reforma de la carretera i la variant de Vielha estan en l’aire: les propostes de Foment per treure el trànsit dels centres urbans i les del territori estan molt allunyades i sorgeixen opcions com la prohibició dels camions o bé el pagament d’una vinyeta.
Per la seua banda, la gestió de la població d’óssos, especialment de l’agressiu Goiat, ha centrat l’atenció durant els últims anys del govern local, reticent a la reintroducció.
