Sant Esteve de la Sarga. Plantar cara a la despoblació

El procés de pèrdua d’habitants de petits municipis rurals és una tendència que es manté des de la dècada dels 70 del segle XX. La recerca de noves oportunitats va propiciar que marxessin persones de petits nuclis a poblacions grans. Sant Esteve de la Sarga pateix i tem els efectes de la despoblació atribuïts a la falta de serveis i oportunitats al món rural, en comparació amb l’atractiu que arriba de les poblacions més grans. L’alcalde de Sant Esteve, Jordi Navarra, va assegurar que la disminució d’habitants repercuteix negativament en la pèrdua de serveis i és llavors quan s’ha d’actuar o el municipi pot desaparèixer. Amb un padró de 140 habitants, nou nuclis de població i quatre masies disseminades pel municipi, “és d’obligat compliment tenir els serveis bàsics en perfecte estat i de vegades fins i tot això es fa difícil d’aconseguir”. Precisament, molts dels recursos d’un ajuntament com el de Sant Esteve es destinen a pal·liar carències. A l’estiu, la població pot multiplicar-se per dos i hi ha més demanda d’aigua potable. “Alguns anys hem hagut de recórrer a les cisternes d’aigua per proveir els nuclis”, va explicar Navarra. Assignatures pendents Les assignatures pendents per al municipi són aconseguir la instal·lació d’una xarxa d’internet, la millora de les comunicacions i disposar d’una bona telefonia mòbil. Tres serveis que han de permetre fixar la població al territori i frenar-ne la despoblació. En aquest sentit, Navarra va assegurar que ja s’ha sol·licitat una ajuda europea per desplegar una xarxa d’internet. “Les noves tecnologies també són necessàries per a les explotacions agràries, granges, les cases de turisme rural [quatre en tot el municipi] i per instal·lar sistemes de regadiu, entre altres exemples.” “El normal hauria de ser no haver de parlar de la implantació de les noves tecnologies en un municipi que ha de tenir les mateixes oportunitats que un altre”, va afirmar. Malgrat tot, el consistori destina la major part del pressupost a millorar i mantenir els quaranta quilòmetres de carretera local i els accessos als nuclis de població. “No tenim recursos econòmics, tècnics ni humans necessaris per garantir la viabilitat i la seguretat d’aquestes vies.” Per aquest motiu, Navarra va demanar el traspàs de la titularitat de la carretera local i les vies d’accés als nuclis a la Diputació o a la Generalitat. Congost de Mont-rebei El 80 per cent de les més de 100.000 persones que visiten anualment el congost de Montrebei ho fan des de l’entrada de Sant Esteve de la Sarga. Una situació que augmenta encara més el mal estat de la carretera i provoca situacions de perill entre els veïns i usuaris de la via. Regular l’accés a Mont-rebei és un dels objectius de l’ajuntament per als pròxims anys. “Si la regulació no és possible des d’altres administracions haurà de ser l’ajuntament qui l’afronti.” Segons va indicar el primer edil, està clar que aquest espai ha d’estar regulat i com a municipi receptor “hem de tenir alguna contrapartida per arreglar o habilitar nous espais per aparcar”. En els últims quatre anys s’ha regulat algun accés i senyalitzat el camí, encara que no ha estat suficient.