COMMEMORACIONS HISTÒRIA
L’Albagés ret homenatge a represaliats del franquisme
En un emotiu acte en el qual es van entregar cartes seues als familiars || Hi van assistir més de dos-centes persones
L’acte va congregar més de dos-centes persones entre famílies i veïns a l’Albagés.
Més de dos-centes persones van participar ahir en l’homenatge als represaliats de l’Albagés durant la postguerra espanyola en un emotiu acte al qual van assistir la directora general de la Memòria Democràtica, Gemma Domènec; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, a més del president del consell de les Garrigues en funcions, Antoni Villas, i l’alcalde en funcions, Miquel Àngel Llimós, entre altres autoritats i historiadors.
En el transcurs de l’acte, es van entregar als familiars de les víctimes del franquisme cartes que es van trobar el mes de gener passat a l’arxiu municipal, a banda d’informes dels polítics presos d’aquesta població en camps de treball i presons espanyoles. Les cartes i informes corresponen a trenta-nou persones i els van retornar als seus familiars pròxims a més del Memorial Democràtic de Catalunya.
L’ajuntament va acordar al març tornar aquestes cartes als familiars d’empresonats i afusellats
Entre aquestes, hi havia cartes confiscades a vuit dels onze veïns afusellats que es troben enterrats en una fossa del cementiri de Lleida, algunes de les quals demanant clemència a les autoritats locals d’aquella època.
El consistori va aprovar el passat mes de març tornar les missives a les famílies i la resta de la documentació al Memorial perquè es pugui estudiar i investigar els documents.
Segons va explicar l’alcalde en funcions, era un acte de justícia envers els familiars, que ahir van agrair aquest gest del consistori amb el qual es vol mantenir en el record aquestes persones que van lluitar pels seus ideals i per la llibertat.
Per la seua banda, la població de les Garrigues comptarà amb una rajola Stolpersteine en memòria de Jaume Seró Bernat, nascut a la població i afusellat a França per les forces d’ocupació nazis el 1943 per les seues activitats antifeixistes, va explicar Llimós.
