JUSTÍCIA CIUTADANIA
Li deneguen la nacionalitat per no saber res del país
Una veïna de Tàrrega nascuda al Marroc || Va dir que la capital d’Espanya era “el rei Joan Carles” i no va saber la de Catalunya
Imatge de la façana de l’Audiència Nacional.
L’Audiència Nacional ha denegat la nacionalitat espanyola per residència que va sol·licitar una veïna de Tàrrega de seixanta anys nascuda al Marroc per no “acreditar el suficient grau d’integració”. Així doncs, per exemple, al qüestionari de valors històrics, constitucionals i socioculturals d’Espanya, la dona va respondre que “el rei Joan Carles” era la capital del país i no va saber dir quina era la capital de Catalunya.
La dona va presentar un recurs davant de l’Audiència Nacional després que el ministeri de Justícia li denegués la concessió de la nacionalitat espanyola per residència per l’informe desfavorable de l’encarregat del Registre Civil, que li va fer l’entrevista i que va determinar que no “es troba adaptada a la cultura i a l’estil de vida espanyols malgrat la seua àmplia permanència a Espanya prèvia a la sol·licitud i que no ha servit per a la seua alfabetització i no sembla que hagi adquirit un coneixement suficient del nostre idioma”. La dona va al·legar al recurs a l’Audiència Nacional que la denegació va ser “arbitrària” i que el seu analfabetisme no pot ser motiu vàlid per declinar-li la petició.
La demandant va considerar que l’informe del Registre Civil, que va ser desfavorable, era “arbitrari”
La Sala del Contenciós de l’Audiència Nacional ha revisat l’expedient del cas, en el qual “s’adverteix que parla el castellà encara que amb dificultat i el català ni l’entén ni el parla”. El tribunal exposa diferents respostes que la dona va fer al qüestionari.
Així, va dir que “la capital d’Espanya és el rei Joan Carles i la de Catalunya, no comprèn”, “les altres províncies catalanes són Lleida, Barcelona i Madrid”, “no coneix cap monument típic, ni diari que es comercialitza a Espanya” i “no coneix esportistes espanyols, ni cantants, ni grups musicals, ni escriptors ni pintors”, entre d’altres.
Per tot plegat, l’Audiència Nacional determina que el ministeri de Justícia no va tenir una actuació “arbitrària” i que “el problema és que, malgrat la seua prolongada estada al nostre país, no s’ha acreditat un suficient grau d’integració dins de la societat espanyola”.
