El Piroslife va costar 2,8 milions, un 18% més que ha acabat pagant la Generalitat

El programa Piroslife se sotmet a l’examen final de la UE, després de 5 anys d’accions per protegir els óssos del Pirineu que han deixat factures per valor de 2,8 milions. La xifra supera en més de 440.000 euros el pressupost, de 2,4 milions. La Generalitat va pagar la diferència per a mesures addicionals, com contractar mediadors per pal·liar conflictes.

Mig centenar d’óssos despertaran de la hibernació al Pirineu la primavera vinent, la primera després de cinc anys d’accions per preservar aquesta espècie sota el paraigua del Piroslife. Aquest programa finançat pel fons Life de la UE va concloure el 31 d’octubre amb un cost final de 2.880.000 euros, una xifra que supera en 444.361 el pressupost inicial (un 18% més), de 2.435.639. La diferència va sortir de les arques de la Generalitat, líder del projecte i que va pagar actuacions que no estaven previstes. Entre aquestes, destaca la contractació d’una empresa externa per exercir com a mediadora entre el sector ramader, ecologistes i administració en conflictes relacionats amb els plantígrads.

Així ho van explicar fonts de la Generalitat, que van indicar que una de les comeses d’aquesta mediació serà proposar representants de cada part “capaços d’escoltar i formular propostes”. Serà el primer pas, van afegir, per crear una taula que abordi conflictes entre la presència de l’ós i l’activitat humana al Pirineu.

La creixent població d’óssos ha convertit el Sobirà en zona de presència estable d’aquesta espècie

Goiat i Cachou i les dos ósses franceses són els únics exemplars amb localització per GPS

Aquesta serà una de les eines per a la conservació de l’ós després del Piroslife. Sense diners de la UE, la Generalitat hi destinarà uns 400.000 euros a l’any amb càrrec als seus pressupostos. Concentrarà la seua actuació a les zones freqüentades per aquests animals d’Aran i el Sobirà i impulsarà un pla de gestió, que començarà a tramitar en els propers mesos. Aquest també serà el primer any en què el Conselh Generau exercirà plenes competències sobre la gestió dels óssos a Aran. Les dos administracions tenen al davant tasques inacabades i problemes sorgits en els cinc anys que va durar el Piroslife. La seua declaració d’objectius el 2014 incloïa “provar que el risc zero d’atacs a apicultura i ramaderia és possible” i “generar un clima de coexistència i acceptació” de l’ós. Hi va haver avenços en aquest sentit, gràcies a iniciatives com les agrupacions de ramats sota la vigilància de pastors. Tanmateix, va ser precisament l’acció més emblemàtica del programa la que el va posar en perill. La reintroducció del mascle eslovè Goiat el 2016 va enardir els contraris a l’ós i va ser objecte de tensió amb Aragó i França per atacs a ramats. A més, la gran voracitat d’aquest ós i la seua insòlita preferència per eugues i poltres va disparar els danys a bestiar. Aquesta conducta anòmala també es va atribuir després a un altre plantígrad, Cachou. Aquests i altres exemplars van protagonitzar 40 predacions a Aran i el Pallars Sobirà el 2019, amb 22 ovelles, 6 cabres i 9 caps de bestiar equí morts i danys a 46 ruscos.