CONGRÉS LEGISLACIÓ
La pressió dels ajuntaments aconsegueix vetar el decret de romanents de Moncloa
Derogat al Congrés el projecte, que pretenia donar a l'Estat els estalvis locals, i el PSOE aconsegueix només el suport d'Unides Podem || Demanen un nou text que permeti l'accés als fons sense condicions
El paer en cap atén els mitjans de comunicació a la sortida de la sessió plenària del Congrés.
El Govern de Pedro Sánchez no va aconseguir finalment tirar endavant ahir al Congrés el reial decret que preveia la cessió dels romanents dels ajuntaments a l’executiu central malgrat els intents del ministeri d’Hisenda, que va continuar negociant fins a última hora. El text es va aprovar a començaments d’agost però requeria la ratificació de la Cambra Baixa al cap d’un mes per seguir en vigor. En les últimes setmanes s’ha multiplicat l’oposició al text, especialment dels ajuntaments, catalans i a tot l’Estat. Al Congrés, els partits de l’oposició van votar-hi en contra (193 nos de 350) i van exigir un nou projecte que permeti als ajuntaments utilitzar el superàvit en plena pandèmia, una cosa que impedeix ara la llei d’estabilitat pressupostària. La d’ahir va ser la cinquena ocasió en democràcia en què el Congrés va tombar un decret llei del Govern. Va ser la primera clatellada parlamentària al Govern de coalició.
El PSOE va aconseguir només convèncer Unides Podem, el seu soci de Govern, que va votar-hi a favor després d’aconseguir de la ministra María Jesús Montero un fons addicional de 3.000 milions. El text derogat contemplava la cessió voluntària dels romanents dels ajuntaments al Govern (a Lleida es van xifrar en més de 200 milions d’euros, inclosos 80 de la Diputació) a canvi del pagament als municipis com a “interessos” del 35% d’aquesta quantitat durant aquest any i el 2021, a més de la devolució de tot el superàvit cedit en un termini de deu a quinze anys. Aquesta mesura deixava sense fons immediats els ajuntaments sense superàvit, per exemple, Lleida, Mollerussa, Cervera o el Pont de Suert. Els municipis de Lleida amb superàvit (uns 150) haurien rebut 71 milions extres a més de la devolució del romanent. El reial decret va generar una forta oposició de nombrosos alcaldes a Catalunya, a més de l’ACM. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va assistir ahir al ple del Congrés i va reclamar després de la votació un nou projecte que inclogui l’aportació de 5.000 milions als ajuntaments (equivalents al 35% del romanent a tot l’Estat) i que es distribueixin “amb criteris objectius”. El president de la Diputació, Joan Talarn, va exigir desactivar la llei d’estabilitat pressupostària. La diputada Montse Mínguez (PSC) va lamentar la derogació i va dir que Lleida ciutat “perd 750.000 euros per compensar el dèficit dels autobusos i l’oportunitat de participar en el fons dels 5.000 milions”. El diputat al Congrés per ERC Xavier Eritja va assenyalar que el reial decret perpetuava la política d’austeritat del PP. Concepció Cañadell (Junts, Grup Plural) va dir que “creiem que tots els ajuntaments han de poder accedir als 5.000 milions”, no només els excedentaris.
