SEGRE

ENTREVISTA BOMBERS

«La sentència per l'incendi d'Horta ha arribat tard i malament»

«La sentència per l'incendi d'Horta ha arribat tard i malament»

«La sentència per l'incendi d'Horta ha arribat tard i malament»BOMBERS DE LA GENERALITAT

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Jordi Pallàs, el bomber de la Pobla de Segur que va sobreviure a l’incendi forestal del juliol del 2009, en el qual van perdre la vida cinc companys GRAF de Lleida, reflexiona dotze anys després sobre el que va succeir

Quatre anys de presó per cinc delictes d’homicidi per imprudència, un de lesions i un altre per l’incendi forestal d’Horta. Quina opinió li mereix aquesta sentència?

Em sembla que per a algunes coses la justícia va molt de pressa i, per a d’altres, al contrari. Dotze anys són molts, però els que han patit més són les famílies i el col·lectiu de bombers. Ja tocava tancar aquest episodi judicial, encara que el fet que hagi coincidit amb el dotzè aniversari de l’accident sembla fins i tot una mofa. És desagradable. Per quatre o quaranta anys que els imposin als autors, res d’això no ens tornarà els companys. Almenys tanquem la part jurídica, encara que la ferida continuarà sempre oberta.

Els acusats d’originar aquell incendi el juliol del 2009 els han arribat a demanar perdó?

Mai. I el que és ridícul i una mica penós a nivell humà és que han tingut dotze anys per expressar una petita mostra de dol o de penediment. Imagino que no volien provocar el que al final va passar, però el cert és que van generar un incendi amb conseqüències fatals. Que tinguessin un gest de cara a les famílies i al col·lectiu, demanant disculpes pel mal que van provocar... Però no han dit absolutament res, i reflecteix a quin nivell humà estan. Això, vulguis o no, ho portes dins.

Va començar sent bomber als 18 anys i actualment treballa com a coordinador a la unitat tècnica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF). Després d’aquell tràgic accident, mai s’ha plantejat deixar aquest ofici?

Sí, esclar que ho vaig pensar durant els primers mesos. Si vaig seguir al cos va ser pels companys del col·lectiu i l’afecte que sempre m’han donat. Volia tornar per continuar col·laborant i contribuint en aquesta tasca.

Creu que el cos de Bombers de la Generalitat va aprendre res del que va succeir?

Per descomptat. Dotze anys donen per canviar molt i, si no fos així, alguna cosa estaríem fent malament. El foc d’Horta de Sant Joan ens va sorprendre en molts aspectes, i des d’aleshores els incendis han anat evolucionant. L’aprenentatge s’ha anat fent dia a dia: han canviat protocols i també han canviat els bombers i les bomberes, a nivell de com enfocar els focs i com entendre’ls.

Arran d’aquell incendi es va desencadenar un intens debat polític. L’administració va assumir alguna responsabilitat pel que va ocórrer?

Al documental El gran silenci ja vam intentar explicar que el que va passar va ser un accident en el qual va fallar molta gent: els Bombers vam tenir la nostra part de responsabilitat −hem de tenir-ne per aprendre de casos com aquest−; a nivell de mitjans de comunicació es va buscar la informació més groga; els polítics van fer un ús partidista del que havia ocorregut; i com a societat tampoc ho vam afrontar de la millor manera.

Tot aquest còctel desagradable va impactar en primer lloc en les famílies dels implicats i, en segon, en el col·lectiu de bombers, que es va arribar a sentir menystingut. Amb els anys sí que he vist que molta gent ha assumit part de la seua responsabilitat, que passa per un canvi de conducta.

També hi ha gent que no ho ha fet, com els dos acusats, amb el seu silenci.

Els incendis forestals, considera que ara són més difícils de controlar?

Sí. A Catalunya tenim una ingent quantitat de massa forestal i a això cal afegir els efectes del canvi climàtic, amb temperatures que cada any van batent rècords. Aquesta campanya es preveu molt complicada. Estem a mitjans de juliol i estem en el nivell 5 de 6 d’alerta per incendi al vuitanta per cent del territori català.

I si en els propers dies no plou, es presenta un final de juliol i un agost amb una simultaneïtat de grans incendis semblant a la del 2003. Va canviant tot i hem d’estar molt atents, actuant ràpid i de forma contundent. I, sobretot, conscienciar la ciutadania sobre la delicada situació, perquè tots tinguem una actitud responsable.

tracking