x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

BOUMORT RESERVA NACIONAL DE CAÇA EN ESTAT SALVATGE

Un paradís salvatge amb història

  • E. FARNELL
Actualitzada 05/12/2021 a les 08:39
Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

RNCB
Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

RNCB
Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de diferents exemplars de trencalòs de diferents edats.

RNCB

La Reserva Nacional de Caça de Boumort, entre les comarques del Pallars Jussà, el Sobirà i l’Alt Urgell, és l’únic espai natural salvatge d’Europa on crien alhora quatre espècies d’aus rapinyaires: el voltor comú (lleonat), el negre, el trencalòs i l’aufrany. És per això que aquest espai protegit s’ha convertit en un reclam internacional per a l’observació d’aus, amb més de setanta autoritzacions a l’any a fotògrafs professionals i aficionats que aspiren a captar el vol majestuós de les aus rapinyaires. Aquestes no són l’únic reclam de la reserva, que aquest any compleix trenta anys, ja que en les seues 13.000 hectàrees de superfície conviuen cérvols, isards, cabirols, senglars, galls fers o guineus, entre d’altres.

El cérvol és el més característic i del qual hi ha una de les poblacions més importants i ben estructurades del Pirineu. Fa dos dècades la reserva va arribar a sobrepassar els 1.000 exemplars i actualment n’hi hauria uns 600 de controlats i censats, segons les dades de la reserva. L’espectacle de la brama del cérvol també atreu milers de turistes cada any i fins i tot s’han habilitat punts d’observació i rutes guiades per gaudir de l’espectacle dels cérvols mascles al buscar femella i bramar per atreure la seua màxima atenció.

Joan Curià, tècnic de la Reserva, afirma que Boumort “és un autèntic paradís salvatge” per a l’albirament de fauna, on es compagina la gestió cinegètica de l’espai amb la conservació i regeneració dels hàbitats naturals, a més de potenciar els recursos turístics i econòmics dels municipis que la integren. “Aquí arriben turistes de tot arreu: europeus, escandinaus, del Japó o Corea, atrets per l’espectacle que ofereix la fauna salvatge”, va dir Curià. Els punts d’alimentació suplementària o canyets per als rapaços i l’observatori de Boumort generen molta atracció: “Poder veure menjar en directe les aus rapinyaires té per als visitants un gran valor, una cosa que potser aquí no es veu igual.”La Reserva Nacional de Caça (RNC) de Boumort va ser creada per llei i aprovada pel Parlament de Catalunya l’octubre del 1991 per protegir i aprofitar les espècies animals en estat salvatge que l’habitaven i preservar els ecosistemes.

De les 13.000 hectàrees que formen aquest espai protegit, 9.800 són propietat de la Generalitat i la resta pertanyen a les EMD de Sossís, Taús i la Guàrdia d’Ares. Els municipis participen en la seua gestió a través de la Junta Consultiva. La reserva produeix una sèrie de rendiments procedents de les diferents activitats turístiques i dels permisos expedits anualment de la caça, que reverteixen directament en els municipis i en les propietats.

En aquest cas, els caçadors locals gaudeixen també d’una sèrie de privilegis, com són la caça menor, del senglar, i la possibilitat de disposar de permisos de caça major amb descomptes. “És un actiu molt important per a la reserva i són molts els que venen especialment per aconseguir grans trofeus.”El futur de la reserva passa per regular l’ús públic mantenint l’estat salvatge identitari d’aquest espai natural. “Serà necessari encaixar bé aquesta gestió, evitar les massificacions regulant tots els usos i nous serveis, perquè pugui conservar l’ADN que l’ha caracteritzat durant aquestes tres dècades”, va explicar Curià.

Milloren les poblacions i triomfa la reintroducció del voltor

El projecte de reintroducció del voltor negre a l’RNC de Boumort el 2007 ha suposat un revulsiu, tant per preservar aquesta espècie, que es trobava en perill d’extinció a Catalunya, com des del punt de vista turístic. La iniciativa va aconseguir fixar al Pallars aquestes aus carronyeres i actualment n’hi ha al voltant de quinze parelles i uns seixanta exemplars, i vuitanta parelles més de voltor comú. El seguiment que fa la reserva en època de cria (del desembre a l’agost) també ha permès censar quatre parelles de trencalòs.

Pel que fa al cas de l’aufrany, és l’únic que migra cap al continent africà, encara que hi ha fixes dos parelles. La gestió que s’ha portat a terme a la reserva de caça ha permès regular les poblacions d’ungulats salvatges, la qual cosa n’ha millorat la població i ha evitat la sobrepoblació tal com va passar el 2007, amb uns índexs molt elevats de cérvols.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre