TURISME ALLOTJAMENTS
L'hostaleria veu difícil aplicar la reforma per tancar pisos turístics
Allà on els ajuntaments no els admetin a la planificació urbanística
Vista de Salardú, al municipi de Naut Aran.
El sector turístic ha rebut amb escepticisme la reforma de la llei d’Urbanisme per limitar l’ús d’habitatges per allotjar turistes només en municipis que ho autoritzin de forma expressa als plans urbanístics. La nova normativa, en tràmit com a esmenes a la llei de mesures fiscals que acompanya els pressupostos, preveu tancar les cases i pisos turístics ja autoritzats en un termini d’entre tres i deu anys allà on no hi hagi aquesta planificació municipal (com va avançar SEGRE ahir). El president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, Josep Castellarnau, es va mostrar d’acord amb aquesta proposta, però va valorar que serà “difícil” que els ajuntaments tanquin habitatges turístics allà on ja funcionen.
Castellarnau considera que la pressió dels propietaris d’aquests habitatges turístics (més de 3.400 a Lleida) pot fer que els ajuntaments optin per elaborar plans urbanístics per mantenir-los en lloc de deixar que tanquin. “Seria millor que la mateixa Generalitat establís quants d’aquests allotjaments pot tenir cada municipi”, va proposar. En canvi, l’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano (UA), creu que és precisament cada consistori el que ha de prendre aquesta decisió.
Serrano, el consistori del qual va ser pioner a posar límit als habitatges d’ús turístic a Lleida, es va mostrar satisfet davant de la reforma que tramita el Parlament al considerar que “demostra que teníem raó”.
Naut Aran rebaixa l’IBI a qui llogui pisos per viure-hi tot l’any
? Un de cada tres habitatges d’ús turístic a Lleida és a Naut Aran, que en concentra uns 1.200. L’ajuntament no té intenció de limitar-los, ja que considera que tenen un efecte favorable per a l’economia local.
En lloc d’això, han optat per incentivar el lloguer de pisos per a ús residencial. El ple va aprovar ahir una bonificació del 50 per cent de l’IBI als veïns que lloguin habitatges perquè altres persones empadronades al municipi els habitin durant tot l’any, sempre que el preu no superi els 8 euros per metre quadrat.
