«Músics’ és per a artistes que s’estan obrint camí»

Té 54 anys i en fa 25 que treballa en el periodisme, sobretot en ràdio. Ara dirigeix i presenta a La 2 de TVE de Catalunya

Músics

, un programa d’actuacions musicals en directe. Quina és la seua relació amb la música?

Sóc un boig de la música. Dec tenir uns 6.000 CD i sis guitarres. Músics és el meu debut com a presentador en un programa de televisió [a Ràdio 4 va presentar un programa també de música anomenat Material Sensible].

Els programes de música en directe no abunden a la televisió. Com aconsegueix que TVE aposti pel format?

Vaig pensar que no podia ser que TVE no tingués un programa d’actuacions en directe, amb el que havia estat per a la música d’aquest país. Així que ho vaig proposar i van acceptar. S’està fent música molt bona a Catalunya.

Són concerts en viu de formacions originàries o creades a Catalunya, sense importar procedència i idioma. Quin és el criteri de selecció de grups?

Apostem per artistes que s’estan obrint camí, gent nova, que està en el circuit, ha gravat algun disc i té els seus seguidors, però aquest circuit és encara petit. Sisa i Quimi Portet, per exemple, ja tenen tot el peix venut. Parlo de Coriolà, Joan Rovira, Blaumut i Joan Queralt.

El nom del programa no deixa lloc a dubtes. Res a veure amb

Operación triunfo

o

La Voz

.

Res. No els critico, em semblen bé, però al final acabem escoltant sols els guanyadors d’aquests concursos a determinades cadenes i en horaris de màxima audiència. És un consum massiu. I què passa amb els músics de veritat? Aquells que componen, toquen, canten...Músics els és un reconeixement a tots, en certa manera estem fent justícia.

Per què els programes de música ja no tenen la mateixa tirada que abans?

Perquè els hàbits de consum han canviat. Abans la gent buscava les novetats musicals en els programes de televisió, ara van a internet.

Què ha de tenir un músic perquè li interessi?

Que transmeti alguna cosa. Un músic té una necessitat d’expressió, que sadolla amb la veu o la composició.

També presenta un magazín a Ràdio 4. Amb el sobiranisme, la cadena ha quedat en certa manera eclipsada per Catalunya Ràdio i RAC1, malgrat ser la primera emissora pública que va emetre íntegrament en català fa ja 40 anys?

No ho sé. Però també és bo saber que hi ha una altra gent que fa ràdio en català i no tot són entrevistes polítiques. Per Ràdio 4 han passat grans comunicadors com Jordi González, Xavier Sardà, Joan Barril i Joan Ollé.

I d’Eurovisió i Manel Navarro, què n’opina?

Eurovisió no és el que era, s’ha convertit en una gresca. Per sort, en aquesta última edició s’ha tornat a premiar la bona interpretació. Pel que fa a Manel Navarro, crec que va ser mal aconsellat per fer una cosa de tanta envergadura...