Lluïsa Mallol: «La corrupció actual supera la de la ficció de 'Nit i dia'»

Interpreta el paper de Joana Porta a Nit i dia, una galerista sense escrúpols casada amb un polític corrupte de llarga trajectòria i, alhora, amant d’un artista. Com defineix el seu personatge?

És una dona molt intel·ligent, segura d’ella mateixa, que sap el que vol i no es deixa trepitjar. Es mou en un món de taurons i opta per jugar fort, sense importar-li si fa mal a algú ni demanar perdó. D’altra banda, té els seus principis i la traïció no és un d’ells.

Què va pensar quan l’hi van oferir? És la primera vegada que interpreta un paper d’aquestes característiques?

Normalment, no m’ofereixen aquest tipus de personatges, i n’estic encantada. Els dolents sempre són papers molt agraïts. A més, estava predisposada, ja que vaig veure la primera temporada i és molt bona.

La sèrie mostra sense embuts la corrupció en el món de la política: tràfic d’influències, finançament il·legal de partits, enriquiment personal... Tots temes de rabiosa actualitat.

Desgraciadament, sí. Recordo que vaig llegir el guió en una nit i vaig pensar: “No hi ha un pam de net.” En aquests moments, la realitat supera la ficció, però és aquesta mateixa realitat la que fa que el teleespectador s’hi enganxi, perquè troba connexions i similituds. Crec que una sèrie, a banda d’entretenir, ha de fer reflexionar.

Aquesta segona temporada serà més negra que la primera?

Crec que sí. Ara hi ha els assassins que no s’embruten les mans, i això fa molta por. Aquesta segona temporada mostra aquesta part del darrere, on les coses passen a les fosques, lluny dels ulls de la societat.

A més de moure els fils del poder, Joana Porta manté una relació extramatrimonial amb el jove artista Damià Camps (encarnat per Peter Vives), que el seu marit, Martí Miró (Ramon Fontserè), tolera.

La primera és una relació passional i de poder de mi cap a ell. Jo el promociono i l’ajudo, i després m’agrada que faci el que jo vull. La segona, en canvi, és més potent: la parella. El fet que la toleri demostra que està per sobre del bé i del mal, que hi ha poques coses que puguin fer-la trontollar.

Amar es para siempre, Cuéntame Ventdelplà, Hospital central i Secrets de família. És Nit i dia la millor sèrie de televisió en la qual vostè ha participat?

No es poden comparar. Les primeres són més culebrons, sèries diàries amb finals oberts. En canvi, Nit i dia és com una pel·lícula. Pel que fa a la imatge, s’expliquen moltes coses.

Ha treballat a les ordres de Calixto Bieito, Carme Portaceli, Paco Mir i Julio Manrique, i des de fa tres anys també dirigeix. Quins són els seus pròxims projectes?

Tornar a dirigir una obra de teatre i continuar fent classes de dicció a l’Institut del Teatre. En aquest món, has d’obrir molts fronts.

Sembla una persona tranquil·la.

En aparença. M’agrada el silenci, el caos em trasbalsa.

Què fa en el temps lliure?

Sóc molt aficionada a la lectura.