Marc Ros: «Cada disc de Sidonie és un reflex de la música que estimem»

L’últim àlbum del trio Sidonie es titula El peor grupo del mundo. És el vuitè de la seua carrera, que aquest any compleix els primers vint anys, i s’hi ajunten experiències personals, múltiples influències musicals i la consolidació demostrada que la seua fórmula compositiva i interpretativa és inimitable. Després de quinze anys cantant en castellà i un salt de l’underground al mainstream, ja fa temps que disposen de lloc fix entre els principals de l’escalafó pop-rock de bandes del nostre país. El més recent disc dels barcelonins destil·la savoir faire i un reguitzell de cançons que només ells podrien haver firmat. Marc Ros, el cantant i compositor principal, ens parla del disc.

Com sonaran Sidonie quan els cotxes volin?

Com sempre, continuaran sonant al pic i a la pala. Furgant per trobar la tornada perfecta. Sabem que és allà perquè d’altres l’han trobat.

A pesar que falta molt de temps, es veuen treballant junts encara d’aquí a vint anys més, com una espècie de dinosaures a l’espanyola tipus The Rolling Stones?

Si d’aquí a vint anys fóssim com els Stones del 66, firmem ara. Com que això és bastant difícil i entra en el quàntic (ni ells ho han aconseguit), ens satisfà continuar així els anys que facin falta. Aquest treball ens fa molt feliços. Ser a Sidonie és meravellós.

Encara que de vegades no és fàcil fugir de l’estancament, el que avui dia es denomina zona de confort, en el seu cas sempre fan un pas endavant amb cada un dels seus discos. Fins on creuen que ho han aconseguit aquesta vegada?

No ens hem imposat mai canviar a cada disc. Cada disc de Sidonie és un reflex de la música que estimem. Si, per exemple, quan componem estem escoltant els Beach Boys, segurament es filtrarà algun truc dels enregistraments formidables de Brian Wilson. En el període en què gravàvem Sierra y Canadá, escoltàvem The Human League o Orchestral Manoeuvres in the Dark, i es nota quan escoltes el disc. La nostra passió pel pop és la que guia el nostre pop. Si només escoltéssim els Stooges, tots els discos de Sidonie sonarien als de Detroit, però, com pots escoltar, no és el nostre cas. Al disc El peor grupo del mundo, jo hi veig coses dels Kinks, els Smiths, de Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán, de Los Secretos, de Cindy Lauper!

No han amagat mai les seues influències, això és, la psicodèlia i el pop sixti , el folk rock americà, la new wave dels 80, l’electrònica, el brit pop de les últimes dos dècades o l’indie rock nacional. A El peor grupo del mundo , a més, es permeten el luxe de citar-ne algunes i d’anomenar cada cosa pel seu nom. Fins i tot parlen bé dels seus companys de generació, cosa no gaire habitual en el nostre panorama. Frank Zappa deia que parlar de música és com ballar d’arquitectura.

Doncs a nosaltres ens encanta ballar d’arquitectura i esquiar de literatura! Passem tant de temps parlant de música que això s’ha convertit en una influència, en material per fer cançons. D’això tracta aquest disc, El peor grupo del mundo. No hem ocultat mai d’on vénen les nostres cançons i ens encanta compartir-ho amb qui vulgui escoltar-nos.

A mi m’agrada molt tot en conjunt, per la seua essència bàsica de col·lecció de cançons pop amb majúscules i sense material de farciment aparent.

Moltes gràcies. De vegades, penso que deixes de ser experimental quan tens les cançons. Jo crec que en aquest disc hi havia més cançons que en discos més, diguem-ne, aventurers de Sidonie. Teníem pressa per gravar-les i deixar-nos d’artificis. No és que prefereixi el tradicional a la investigació. M’agrada el Rubber soul dels Beatles perquè té moltes cançons i una mica de recerca i, alhora, m’agrada el Sgt. Pepper perquè té molt de risc, menys cançons, però en conjunt és colpidor.

Podem considerar Carreteras infinitas , la que dóna títol al disc, i Os queremos la columna vertebral de l’entramat?

Correcte. Amb aquestes dos vam començar a construir la resta del disc. La primera parla del pop des del punt de vista del que es dedica a això i la segona, des de la mirada del fan.

Ara que ja han viscut prou concerts de presentació per avaluar la resposta del públic, què poden dir-ne?

Que veiem la gent somriure, això és el millor que ens podia passar com a grup. Quan el nostre pop perdi la gràcia, ens dedicarem només a ballar d’arquitectura.

El concert SIDONIE.  El pero grupo del mundo Lleida. Cafè del Teatre, divendres, 17. 22.00 h. Preu: 18/15€