«En la ‘performance’ proposo entrar en comunicació amb les plantes»

Experimentación psicobotánica

naix d’un encàrrec específic de FiraTàrrega. Com va encarar un tema tan pròxim al territori?

Em semblava interessant treballar amb un tema que impliqués entendre el context i aprendre’n. Se’m va plantejar abordar el canal Segarra-Garrigues quan jo gairebé no sabia què era un canal. Això va implicar que hagués d’entendre l’espai, la comunitat, com es relaciona la gent amb aquest, quin nivell d’implicació existeix... Hi ha un conflicte econòmic i polític, hi ha l’aigua pel mig, que hauria de ser un recurs al qual tots tinguéssim el mateix accés, i això no succeeix aquí.

Està instal·lada a Tàrrega des del febrer recopilant informació. Com ha sigut el procés?

Vaig proposar trobades amb la comunitat, volia conèixer-ne les opinions. Vaig fer entrevistes a persones vinculades al canal des de diferents àmbits: regants, gent que es va encarregar de fer la infraestructura, experts en medi ambient... També vaig optar per portar a terme trobades amb la comunitat targarina en general: excursions, caminades per trobar-nos al canal, conversar i fer esport. Així revertíem la utilitat d’aquest canal. Perquè el que veig és que hi ha un canal en el qual tots hem contribuït, però no tots hi trobem una utilitat. Amb aquests tombs, volia proposar activitats perquè tothom pugui usar-lo. Era també una excusa perquè la gent el veiés en funcionament i en prengués consciència, però no tenia un guió. En l’assaig obert, vaig proposar un joc en el qual cada persona prenia el rol d’una de les identitats que jo havia estudiat. D’aquí van sortir un munt d’idees.

D’aquesta investigació naixerà

Experimentación psicobotánica

. En què consistirà?

És la performance, una part de tot el que es pot veure. A Cal Trepat hi haurà la meua peça. Hi haurà tres sales, dos amb instal·lacions participatives i una tercera amb la performance. La psicobotànica és la ciència que estudia la relació dels humans amb les plantes. El que proposo és entrar en comunicació amb la planta. És el mateix que amb el canal, ja que vull mostrar-lo com alguna cosa més que una infraestructura que pugui augmentar –només– el rendiment dels cultius. És per això que en la performance llegirem el diari a les plantes. M’interessa que aquests éssers vius, les plantes, entenguin la nostra reacció envers les notícies. Sabem que es comuniquen entre si a través de molècules volàtils, que es protegeixen quan veuen algun perill. Seria molt interessant poder veure com les plantes que estaran en la performance podrien arribar a comunicar el seu estat d’ànim, les seues sensacions, arran de les nostres lectures. Però no sé si això ho podrem veure, perquè requeriria molt de temps...

Viu a 11.000 quilòmetres. Què aporta la seua mirada llunyana al projecte?

M’agradaria fer un parc temàtic d’aigua al canal. Però això no és res nou: el Manifest de Vallbona ja proposava utilitzar el canal per portar-hi a terme activitats ludicofestives. Però ara es prioritzen interessos econòmics per damunt d’interessos socials, per això encara no s’ha fet res semblant.