Una col·lecció ‘estel·lar’

De fet, algunes de les esteles no eren visibles en la seua totalitat perquè s’havien quedat adossades a nínxols. Les obres d’ampliació del cementiri posaven en risc aquestes peces. “Vam tenir clar que calia restaurar-les i resituar-les.”

L’estudi de les esteles ha donat peu a una publicació de l’ajuntament que firma Riera en la qual es descriu minuciosament cada monument funerari pels dos costats, la qual cosa ha permès descobrir el revers de tretze que quedaven ocultes. A més, s’han netejat i restaurat i s’han integrat a les obres d’ampliació del cementiri, que estan pràcticament acabades i pendents d’inauguració. Es desconeix l’origen d’aquestes esteles discoïdals, però es creu que procedeixen de l’antic cementiri parroquial, que s’ubicava a l’actual plaça dels Arbres. S’haurien traslladat sobre 1841, coincidint amb la construcció de la carretera N-240.

El cementiri s’havia quedat petit i l’ampliació afectava 14 de les 30 esteles

En tretze poblacions de les Garrigues hi ha documentades esteles funeràries discoïdals, però la col·lecció més important és la de Vinaixa, amb trenta exemplars que ara s’han recol·locat als murs que delimiten el perímetre del cementiri. La Granadella, que és el segon poble en volum de línies, té comptabilitzades la meitat, quinze, mentre que Fulleda compta amb deu.

Les esteles de Vinaixa estan decorades amb creus, motius geomètrics, flors de sis pètals, símbols d’oficis i estrelles. També n’hi ha amb representacions heràldiques i epigràfiques, encara que aquestes últimes “són de difícil lectura i interpretació”.

Les obres d’ampliació del cementiri, que es financen amb ajuda de la Diputació de Lleida, han suposat una inversió de 80.000 euros. “La neteja i reubicació de les esteles entra dins d’aquest pressupost, ja que quan l’obra va sortir a concurs es va determinar que incorporar aquestes millores en el projecte donava més punts.”

D’aquesta forma s’ha evitat traslladar el cementiri, com s’havia arribat a projectar. “Hauria suposat haver de mantenir dos cementiris durant, almenys, cinquanta anys i, a més, hauria estat traumàtic per a les famílies.”

En aquest sentit, el regidor de Cultura creu que l’ampliació del cementiri ha sigut “la millor opció” i, a més, ha posat de relleu les esteles funeràries de Vinaixa, que es van crear per senyalitzar una tomba o com a punt per delimitar una fossa. El seu ús es va implantar al segle XII i es va generalitzar al XIV. A partir de llavors va començar el seu declivi.

Així, Vinaixa els dóna ara una segona vida al renovat cementiri.