Eagles i un hotel mexicà resolen la demanda pel nom "Hotel Califòrnia"

El grup Eagles i els propietaris d’un hotel mexicà han acordat posar fi a una demanda que va presentar la banda nord-americana al maig passada per un presumpte ús il·legítim del nom "Hotel Califòrnia", que dóna títol a la seua cançó més famosa.

"Aquest assumpte s’ha resolt amb un acord de les parts", ha dit avui l’advocat Tom Jirgal, que representa a Eagles, en un comunicat remès enmig especialitzat Billboard en el que no detalla el contingut de l’acord.

L’acusació i la defensa van desestimar conjuntament la seua participació en la demanda davant d’un tribunal federal de Los Angeles (Califòrnia, EUA), mentre que l’Oficina de Patents i Marques dels Estats Units va acceptar el requeriment de l’hotel d’abandonar la seua petició de registre.

Eagles assegurava en la seua denúncia que els propietaris de l’Hotel Califòrnia en Todos Santos, una localitat de Baixa Califòrnia (Mèxic) a uns 75 quilòmetres al nord de Cabo San Lucas, feien creure des de 2001 els seus hostes que aquest allotjament guarda relació amb la cançó.

La banda va negar que la cançó "Hotel Califòrnia" tingui a veure amb aquest establiment, va exigir els seus amos que deixessin de lucrar-se utilitzant el nom del seu tema i va reclamar una indemnització.

En la seua pàgina web, l’hotel es fa eco de les "llegendes" que apunten a una connexió entre el lloc i la cançó d’Eagles, però indica de forma explícita que els seus propietaris "no tenen cap afiliació ni promouen cap associació" amb la banda.

"Hotel Califòrnia" va formar part del disc homònim de 1976 d’Eagles, la popular i supervendes banda de rock que van liderar Glenn Frey i Don Henley.

La cançó es va convertir en el gran èxit d’Eagles, encara molt radiada quaranta anys després de la seua edició, i va alimentar tota classe d’històries sobre el famós hotel, des que estava situat en Baixa Califòrnia (Mèxic) fins que es referia a un centre psiquiàtric de Los Angeles.

La misteriosa lletra d’"Hotel Califòrnia" es va interpretar com una metàfora dels excessos de la vida dels artistes, també com una mirada crepuscular al somni americà, i hi va haver qui fins i tot va assenyalar que incloïa missatges satànics.