x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PATRIMONI LITIGI

El Museu de Lleida té arguments contra la denúncia de Barbastre

  • J.B.
Actualitzada 15/02/2018 a les 09:51
Sorprèn la Generalitat que la demanda no s’hagi presentat a Lleida
L’historiador de la Universitat de Lleida Quintí Casals, ahir al Museu de Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'historiador de la Universitat de Lleida Quintí Casals, ahir al Museu de Lleida.

ITMAR FABREGAT

El delegat de Cultura de la Generalitat a Lleida, Josep Borrell, va lamentar ahir el nou capítol en el litigi de l’art amb Aragó obert dimarts amb la presentació als jutjats de Barbastre d’una demanda contra el Consorci del Museu de Lleida i el bisbat de Lleida per 111 obres originàries de la Franja, una menys de les 112 reclamades històricament. “Qualsevol demanda ens posa en guàrdia, perquè lamentablement el Museu sembla com si estigués sota sospita des de fa anys”, va comentar.

Això sí, Borrell va assegurar que “ens defensarem; comptem amb arguments de sobra des del punt de vista civil per constituir una bona defensa ja que hi ha proves de la compra o permuta de la majoria d’aquestes obres a l’època del bisbe Meseguer”. Borrell sí que va reconèixer la “sorpresa” davant de la presentació de la demanda als jutjats de Barbastre i no als de Lleida, on es troba el Museu, o a Barcelona, al figurar la Generalitat al capdavant del Consorci.

 


L’historiador de la UdL Quintí Casals va revelar els efectes a Lleida de la desamortització al XIX

 

Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assegurar que “tenim tota la tranquil·litat que s’ha de tenir quan estàs completament convençut que la llei t’empara”, recordant que l’any 2010 el jutjat de Barbastre ja va denegar l’exequàtur, la convalidació a Espanya de la resolució del Vaticà contra el Diocesà. Ros va rebutjar també qualsevol analogia amb el litigi del monestir de Sixena –sobre la legalitat d’una compra d’art– i va destacar que sense la creació en el seu dia del Museu Diocesà “la majoria d’aquestes obres estarien en mans privades o en museus de tot el món”.

Lleida va ‘perdre’ 40 edificis amb la desamortització

Si el patrimoni artístic és protagonista de nou als jutjats, al Museu de Lleida ahir ho va ser també el patrimoni religiós immoble. L’historiador de la Universitat de Lleida Quintí Casals va impartir una conferència sobre els efectes a la província de la desamortització de Mendizábal al segle XIX. El que va ser ministre d’Hisenda a partir del 1835, en plena revolució liberal, va eliminar el clergat regular (les ordes mendicants) i va procedir a vendre tots els seus béns com a solució al gran deute de l’Estat.

Fins al 1851, la desamortització de béns va provocar a la província de Lleida la venda d’una quarantena d’edificis, vuit convents de frares inclosos a la capital. Quintí Casals va assenyalar que “avui només queda part de tres d’aquests edificis a la ciutat: el dels Carmelites descalços que es va convertir en la Llar de Sant Josep i que avui forma part precisament del Museu de Lleida; el dels Dominics, avui convertit en el Parador Nacional, i l’església de Sant Pere dels Franciscans, a la plaça de Sant Francesc”. El convent de Sant Bartomeu de Bellpuig o el d’Avinganya, que en aquell temps el va adquirir un pagès, són altres exemples del que queda a la província. “Va ser un procés que va semblar molt revolucionari, però va significar un gran dany per al patrimoni.”

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre