Dansàneu, tradició i modernitat

El Festival Dansàneu va viure dimecres a la nit una posada en escena accidentada de l’espectacle Galejar, de la companyia UNAiUNA. Tradició i modernitat van topar amb el patrimoni arquitectònic pel mig. L’obra, prevista a l’interior de l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu, va acabar representant-se a l’exterior del temple. La directora de Dansàneu, Rut Martínez, va explicar a SEGRE que “va ser un error nostre, al no comprovar que la zona de l’església on havia de ballar la companyia no era de fusta sinó que tenia una part del terra de pedra”. La primera solució, la d’ampliar la zona de ball cap a l’altar, va topar immediatament amb la negativa del rector i, finalment, es va optar per oferir l’espectacle al carrer, amb un terra de linòleum de grans dimensions que es va traslladar del poliesportiu. En el fragor de la improvisació, les xarxes socials van criticar que el rector de la parròquia havia prohibit l’obra de dansa.

En realitat, el dia anterior sí que es va enfadar, perquè uns operaris van entrar al temple per muntar un escenari a l’altar. El sacerdot es va calmar quan l’organització li va explicar que es tractava de dos petites tarimes per a càmeres de televisió no a l’altar sinó a l’entrada de l’església per gravar l’obra. S’ha d’assenyalar que la segona part de la vetllada, l’actuació del cantautor valencià Carles Dénia, es va desenvolupar sense problemes a l’interior del temple. Això sí, més d’un recordava quan el bisbat d’Urgell va impedir una obra de teatre a Santa Maria d’Àneu el 1997. Han passat dos dècades però l’ús de les esglésies com a escenari continua aixecant polseguera.