x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PATRIMONI RESTAURACIÓ

Guissona redescobreix la seua història

Actualitzada 19/09/2018 a les 10:16
La restauració de la façana de l’església de Santa Maria ha posat al descobert algun dels secrets d’aquest edifici de finals del XVIII || Les obres compten amb un pressupost de 147.000 euros
Imatge de la façana de l’església de Santa Maria de Guissona, en obres des del mes de juny passat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatge de la façana de l'església de Santa Maria de Guissona, en obres des del mes de juny passat.

X. SANTESMASSES

Les obres de millora a la façana de l’església de Santa Maria de Guissona han posat al descobert alguns dels secrets que amaga aquest edifici històric, una mola quadrada de 30 metres d’alt per 30 d’ample. Les dos corones situades a tots dos extrems de la façana guarden a l’interior una enigmàtica inscripció feta amb pintura negra, encara que el pas dels segles ha afavorit la reaparició de les frases originals.

La inscripció de l’esquerra recorda que el 8 de setembre del 1736 Guissona va rebre de forma solemne el cos de sant Plàcid, patró de la vila. La de la dreta, en canvi, diu que l’església va començar a construir-se el 1771 i que va ser consagrada l’octubre del 1800. Aquells gravats originals durarien pocs anys ja que, després de la proclamació de la Constitució del 1812, es van substituir per dos articles del text constitucional. No és estrany si tenim en compte que el primer president d’aquelles corts, Llàtzer Dou, era de Cervera.

“Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat d’aprovació ni cap llicència” i “tot espanyol està obligat a defensar la pàtria amb les armes a la mà quan fos cridat per la llei” es podia llegir a les noves consignes, que van ser escrites amb pintura negra el 1823 després del trienni liberal amb l’assentament de l’absolutisme monàrquic de Ferran VII i la conseqüent abolició d’aquella primera constitució.

Però la coberta de l’església és un retrat de moltes altres històries. Així, fins a l’any 1992 tenia adossat un pedestal romà, avui al Museu de Guissona, en el qual una dona donava gràcies al seu patró per haver-li atorgat la llibertat. Així mateix, les escultures del Pare Coll (vegeu desglossament de la dreta) i la de sant Josep de Calassanç recorden bona part de la història de la docència local. La falta de recursos va impedir que la restauració de la façana no comencés fins al mes de juny passat, quan es van iniciar les obres amb un pressupost total de 147.000 euros subvencionats per la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’empresa bonÀrea, l’ajuntament, el bisbat i la mateixa parròquia.

 

Una reforma “molt necessària”
Imatge de la façana de lesglésia de Santa Maria de Guissona, en obres des del mes de juny passat.
Les inscripcions darrere les corones fetes amb pintura negra.

El restaurador de la façana, Albert Gaset, explica que es va fer una construcció sobredimensionada per a la població que té Guissona i el seu manteniment no ha estat ni bo ni fàcil”. Amb tot, apunta que la gran degradació de la façana ha tingut lloc en els últims quaranta anys i ha estat provocada sobretot pel canvi climàtic, la mecanització i les colònies de coloms que durant els darrers anys s’han instal·lat a l’edifici. De fet, “els treballs han anat provocant despreniments i era una actuació necessària des de fa més d’una dècada”.
El dit perdut del Pare Coll
Imatge de la façana de lesglésia de Santa Maria de Guissona, en obres des del mes de juny passat.
L’estàtua del Pare Coll, sense el dit polze.

L’escultura del Pare Coll, fundador de la congregació de Dominiques, llueix sense polze després que un jove l’hi arranqués sense voler quan col·locava els cartells del dia de Reis del 1999, com ja va publicar SEGRE. Albert Ribalta, que llavors tenia dinou anys, va guardar el polze a l’interior d’un paquet de tabac i no va ser fins a vint anys després que el va retornar al Museu de Guissona. Els restauradors ja van avançar a aquest diari que recol·locaran el dit a l’escultura en les pròximes setmanes, aprofitant
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre