Tàrrega recorda Minguell

Trenta anys després de l’exposició antològica que va poder veure’s a l’IEI, Tàrrega es bolca en un dels seus artistes més il·lustres: el pintor i muralista Jaume Minguell Miret (1922-1991). Ho fa amb una exposició a la Sala Marsà fins al dia 6 de gener, però també amb un llibre, De la creació a la impressió, Jaume Minguell Miret. En tots dos casos es posa de manifest que malgrat ser conegut com un dels màxims exponents de l’escola targarina de pintura com a pintor i muralista, la seua obra era molt més variada. En els seus més de 50 anys de trajectòria va treballar els gravats, les il·lustracions, el dibuix, la pintura de cavallet i fins i tot el món escenogràfic. Així, aquesta iniciativa posa al descobert els seus cartells, goigs, postals, estampes, invitacions o recordatoris, així com il·lustracions que va crear per a llibres com Els inventors de fantasmes de Josep Vallverdú o Imatges distants, del poeta

de Tàrrega Gregori Satorres, entre altres. Per a això va utilitzar tècniques com el dibuix a tinta, la xilografia o el gravat calcogràfic. Als gravats dels 80, la figura humana és una de les grans protagonistes. Pel que fa a les il·lustracions de temes de festa i cultura popular, també poden trobar-se els seus originals en programes de festes com les de Sant Eloi entre 1951 i 1981.

La de Minguell és una estirp d’artistes. Un dels seus fills, Josep Minguell, és un dels grans muralistes de l’actualitat. El pare del Jaume, pintor i decorador d’edificis, va ser qui el va iniciar en l’ofici familiar. Als anys 40 va començar amb les exposicions individuals, la primera de les quals el 1944. El 1946 i el 1947 va obtenir el primer premi extraordinari de dibuix artístic en el marc dels Premis d’Educació Nacional a l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega. Va ser el 1947 quan es va iniciar en la pintura mural al fresc amb el baptisteri de l’església de Verdú.

L’interès per la pintura el va portar poc després a viatjar a Florència, Roma i altres ciutats italianes amb Lluís Trepat. França, Holanda o Bèlgica van ser altres llocs que va visitar per formar-se. A mitjans dels anys 60 es va convertir en un dels fundadors del Grup Cogul, al costat de Coma Estadella i Àngel Jové, entre d’altres, participant en el corrent abstracte.

El 1976 va estrenar taller a Guimerà, que va compartir amb Antoni Lamolla, i als 80 va intensificar el seu treball amb els gravats. El 1989 va rebre la Medalla Morera i el museu lleidatà li va dedicar una retrospectiva en la qual es va revisar tota la seua enorme trajectòria muralista, que el va portar a pintar l’església de Tàrrega, entre molts altres espais.