Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© El músic i compositor lleidatà Xavi Font, establert des de fa uns anys a Santiago de Compostel·la.
XAVI FONT“I el guanyador del Goya a la millor música original és...” El músic lleidatà Xavi Font (Bellpuig, 1972) va seguir amb intens nerviosisme aquest moment dissabte passat, a la gala dels principals premis del cine espanyol celebrada a Sevilla. El seu nom era un de quatre nominats en aquesta categoria, com a autor al costat de Manuel Riveiro de la banda sonora de la pel·lícula La sombra de la ley, de Dani de la Torre. “No tenia gaires esperances, però vaig viure ser-hi com un èxit”, va assegurar a SEGRE aquest músic i compositor lleidatà establert des de fa anys a Santiago de Compostel·la, que va veure com el Goya se’l va emportar finalment Olivier Arson per El reino. “Dir això sembla un tòpic, però ja va ser un premi ser nominat perquè es tracta d’una categoria especialment difícil, amb molt bons competidors, entre ells Alberto Iglesias, nominat tres vegades als Oscars”, va explicar Font. Per al compositor lleidatà no era la primera vegada. El 2010 també va ser finalista al Goya, en aquell cas per la cançó principal del film Agallas, que cantava a la cinta l’actor Hugo Silva. Feia poc que havia deixat la seua professió de directiu de banca a Lleida, que va exercir durant dos dècades, ja que “de forma paral·lela havia començat a compondre música per al cine i no podia compatibilitzar les dos ocupacions”. I és que per a Xavi Font la música sempre ha sigut la seua passió, des que a mitjans dels anys 80, en plena adolescència, va formar part a Lleida del grup musical Malos Tiempos, en el qual tocava la bateria Antoni Gorgues, l’impulsor de l’actual festival MUD, Músiques Disperses. “Guanyem el premi del concurs pop rock Ciutat de Lleida”, va recordar amb nostàlgia. Però al final va decidir fer el salt. “Vaig deixar una zona de confort, el treball a la banca, perquè si volia viure de la música havia de fer aquest pas.” Una dècada després, no li ha anat malament amb una trajectòria en la qual ha combinat treballs per a cine, telesèries i també per a espots televisius (Pascual, Bezoya, La Caixa). “El treball en publicitat és una tasca d’entretemps; el cine en canvi és més laboriós, pots tardar quatre o cinc mesos per a una banda sonora”, va afegir.
