Maria Barbal: "La meua única idea quan escric una novel·la és enamorar-me de la història"

L’escriptora lleidatana Maria Barbal (Tremp, 1949) va quedar feliçment marcada amb el seu debut novel·lístic el 1985, Pedra de tartera –un autèntic clàssic ja de les lletres catalanes de finals del segle XX–, però després d’una trajectòria literària de més de quatre dècades, ella té clar que “seria un error cada vegada que et poses a escriure proposar-se igualar o superar una primera novel·la molt ben acollida”. Per aquesta raó, l’autora de Tremp posa una sola condició a l’hora d’enfrontar-se al paper en blanc: “Enamorar-me de la història.” I això és el que el va passar amb la seua nova novel·la, A l’amic escocès (Columna), que va aparèixer al mercat a finals de gener i que té previst presentar aquest divendres (19.00 hores) a la biblioteca que porta el seu nom al seu Tremp natal, i dimarts que ve a la mateixa hora al Cafè del Teatre de Lleida, acompanyada del poeta Josep Borrell. Barbal es va trobar un dia amb uns escrits d’un soldat republicà català i, anys després, també li van arribar a les mans unes cartes que havia escrit a la nòvia i tot aquell material li va encendre el foc per teixir aquesta història sobre l’amistat entre un jove del Pallars Sobirà que va nàixer el 1913 i un escocès que es va apuntar a les brigades internacionals durant la Guerra Civil. L’autora va explicar ahir a SEGRE que “no és una obra sobre la guerra sinó sobre les conseqüències que va tenir el conflicte. D’una banda, en tota una generació de joves que, molts d’ells, van haver de deixar de banda les seues aspiracions i il·lusions per adaptar-se a una dura postguerra i el franquisme; i per una altra, en l’efecte que va provocar a la majoria de pobles, amb molts veïns marcats segons el bàndol en el qual es van situar durant la contesa”.