Tatxo Benet, mecenes del Museu de Lleida després de l'"acció violenta" de l'11-D

Dia gran al Museu de Lleida. Si dijous passat rebia un dels Premis Nacionals de Cultura 2019, ahir es va posar de llarg per a una cessió excepcional: un retaule gòtic, de finals del segle XV, obra de Pere Espallargues, deixeble de Pere Garcia de Benavarri, originari de l’església de Capella, a prop de Graus, a la Ribagorça oscenca. El mecenes, l’empresari lleidatà de la comunicació Tatxo Benet, va estar acompanyat ni més ni menys que pel president de la Generalitat, Quim Torra, que li va agrair el seu “compromís cívic”, i pels màxims representants de les institucions que conformen el Consorci del Museu, a excepció del bisbat de Lleida. L’ocasió ho mereixia. Així ho va reconèixer el director de la pinacoteca, Josep Giralt: “És una peça que farà història.” Benet va recordar un altre moment històric: “Les imatges de l’11 de desembre del 2017, amb l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu, em van emocionar i em vaig sentir molt afectat; per això vaig pensar que com a lleidatà havia d’aportar el meu gra de sorra perquè aquella acció violenta pogués transformar-se en una cosa positiva”. I el gra de sorra va arribar primer amb l’exitosa exposició de les fotos de Presos polítics i ara amb la cessió d’aquest retaule de Sant Bartomeu que, com va destacar el director del Museu, “serà una peça clau per a la renovació de la part gòtica de l’exposició permanent, no només per explicar la pintura de l’època sinó també la producció en una zona com la Franja, una història a què mai no renunciarem”.

Per la seua part, l’alcalde, Miquel Pueyo, va lamentar el “pecat original” de la segregació de parròquies que va donar origen al litigi de l’art i va apostar pel diàleg “més enllà de les fronteres administratives”.

El president Torra també va valorar el Museu de Lleida com “una de les pinacoteques bàsiques i imprescindibles per conèixer la història de l’art de Catalunya”.

No es coneix com va aparèixer de nou aquesta obra a Espanya ni quan la va adquirir el propietari que, el 22 de desembre del 2017, la va subhastar a través de la firma online Setdart. El preu de sortida de la licitació era entre els 200.000 i 250.000 euros i el retaule va acabar en mans d’una firma d’antiquaris de Barcelona.

Tatxo Benet, que no va voler revelar quant li va costar comprar-la, va explicar que va ser el conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco qui li va cridar l’atenció sobre l’interès d’aquesta peça, ja que l’artista Pere d’Espallargues va constituir amb Pere Garcia de Benavarri i el Mestre de Vielha el triumvirat més destacat de la pintura de finals del gòtic a les terres de Lleida i Osca. Espallargues també va ser l’autor d’un dels retaules del monestir de Sixena, del qual el MNAC conserva alguns compartiments.

“Aquesta obra no va poder salvar-la el bisbe Meseguer i ara ha tornat”

Tatxo Benet va recordar que “aquest retaule no va poder salvar-lo a començaments del segle XX el bisbe Meseguer”, en una picada d’ull també al procés legítim de creació del Museu Diocesà, embrió del Museu de Lleida. Per això, ahir es va mostrar molt satisfet que “un segle després hagi emprès el camí de tornada”. Enmig, tota una odissea que va acabar primer amb la peça als Estats Units, en una col·lecció privada a Nova York que, després de la mort de la seua propietària el 1953, es va dispersar.