Per què no van anar a Woodstock els Stones, Doors, Dylan, Byrds, Led Zeppelin...?
Per què no van anar a Woodstock els Stones, Doors, Dylan, Byrds, Led Zeppelin...?
Per què no van tocar a Woodstock The Beatles? Van ser convidats The Doors? Per què Iron Butterfly no va poder interpretar els seus més de 17 minuts de la lisèrgica "In-A-Gadda-Da-Vida"? Per què no van volar The Byrds fins Nova York? Què va passar amb Led Zeppelin? I Bob Dylan? On eren The Rolling Stones? Sense ells, el festival va fer història. Amb ells, just ara 50 anys, hauria estat descomunal. Aquestes són les raons de les seues absències:
THE ROLLING STONES I UNA PEL·LÍCULA OBLIDADA
L’agost de 1969, The Rolling Stones era en procés de reestructuració. Al juny, durant l’enregistrament de "Let it Bleed", Brian Jones va ser acomiadat. Un mes després, va morir ofegat a la seua piscina. Va ser substituït per Mick Taylor, que va debutar en un concert a Hyde Park, que es va convertir en homenatge a Jones tan sols dos dies després de la seua mort.
No tornarien a fer un concert fins el mes de novembre, a Colorado. En aquell temps, van rebre l’oferta per tocar a Woodstock, però va ser rebutjada perquè Mick Jagger, en un parèntesi entre el concert de Hyde Park i l’enregistrament de "Let it Bleed", va viatjar a Austràlia per rodar la pel·lícula "Ned Kelly" sobre el famós lladre dels boscos australians. Va ser un fracàs de 1970 que gairebé ningú recorda i una de les raons per les quals The Rolling Stones no va aparèixer a Woodstock.
THE DOORS: UNA MALA REPETICIÓ DEL MONTEREY POP FESTIVAL
Si hi va haver un antecedent del Woodstock, aquest va ser el Monterey Pop Festival de 1967. Allà van tocar The Who, Otis Redding, Janis Joplin, Jefferson Airplane, The Byrds, Simon & Garfunkel o Jimi Hendrix per crear un model de festival que després es repetiria al llarg de les dècades.
Allà no hi va haver The Doors, que tampoc no apareixerien per Woodstock. L’agost de 1969, es trobaven en un moment convuls. Acabaven de publicar "The Soft Parade", segurament el seu treball més fluix i, a més, Jim Morrison estava embolicat en plena polèmica pel seu escandalós concert a Miami, pel qual seria jutjat i que va provocar la cancel·lació de molts concerts del grup.
L’explicació la va donar el teclista Ray Manzarek en una xarrada al web oficial del grup: "Mai no toquem a Woodstock perquè vam ser estúpids i ho vam rebutjar. Pensàvem que seria una repetició de segona classe del Monterey Pop Festival". El guitarrista Robbie Krieger va afegir algun detall més: "Pensem que en un lloc a 200 milles de Nova York no aniria ningú a tocar. Ens equivoquem". Com a curiositat, hi va haver un membre de The Doors que sí que va ser a Woodstock: John Densmore. En un dels plànols de l’actuació de Joe Cocker es pot veure el bateria de The Doors entre el públic.
JEFF BECK GROUP I LA INFIDELITAT AMB UN JARDINER
Després d’abandonar The Yardbirds, un dels grups més influents d’Anglaterra en els anys 60, el guitarrista Jeff Beck es va unir al cantant Rod Stewart, al baixista Ron Wood, al bateria Mickey Waller i al teclista Nicky Hopkins per formar Jeff Beck Group.
El juny del 1969 acabaven de treure "Beck-Ola", el seu segon àlbum, i van ser convidats a Woodstock. De fet, van aparèixer al cartell per tocar el 17 d’agost, però no ho van fer. Sempre es va dir que no van acudir a la cita perquè la banda s’havia dissolt.
Tanmateix, hi ha una altra versió. La va donar Rod Stewart en la seua autobiografia "Rod: The autobiography": "Ens allotgem en un hotel a l’aeroport JFK amb el pla de saltar a l’esdeveniment i tornar a Londres la mateixa nit. Però va arribar una trucada. Jeff va perdre el cap. S’havia assabentat d’un rumor, que va resultar ser fals: la seua dona tenia una aventura amb el jardiner. Va decidir anar-se’n a casa i tot es va acabar".
Al final, un membre del grup sí que va estar a Woodstock: Nicky Hopkins, que va tocar amb Jefferson Airplane.
JETHRO TULL I UNA VISIÓ DE FUTUR
El grup d’Ian Anderson encara no havia despegat. Abans del festival, havia tret el seu segon treball, "Estand Up", i quedaven dos anys per a la sortida del reconegut "Aqualung". Encara així, van ser convidats a tocar a Woodstock, però Anderson va preferir mantenir-se en l’ombra per assentar musicalment la formació britànica.
En una entrevista amb The Philadelphia Inquirer, va explicar que la banda estava buscant les seues senyes d’identitat. Va considerar que era "aviat" per tocar en un festival que sabia que s’anava a convertir en una cosa immensa. A la seua casa discogràfica, Chrysalis Records, hi havia Ten Years After, que sí que va tocar a Woodstock i va obtenir l’impuls mundial que necessitava. Dècades després, Anderson es va trobar amb el grup en un festival i va preguntar al baixista Leo Lyons què anaven a tocar.
"Em va respondre: 'Les mateixes que a Woodstock'. Continuaven fent el mateix 40 anys després. Per a mi, hauria estat posar-li límits a la nostra música ser coneguts només per les cançons que haguéssim tocat al festival. Per a ells va ser com una maledicció perquè mai no van deixar d’estar associats a Woodstock. La meua decisió de no tocar al festival ha estat una de les millors de la meua carrera".
THE MO0DY BLUES: DEL CARTELL ORIGINAL A PARÍS
El nom de la banda britànica apareixia al primer cartell original del festival, però finalment no van tocar a Woodstock. El 1969 tenien cinc àlbums al mercat, inclosos els aclamats "Days of Future Passed" i "On the Threshold of a Dream". La causa per la qual no van culminar la seua presència al festival, la va explicar en 2016 Justin Hayward, guitarrista de la banda, en una entrevista concedida a la publicació nord-americana OnMilwaukee. "De vegades em pregunto si va ser una bona decisió. Érem en la llista d’alguns dels cartells. Finalment, decidim no tocar a Woodstock perquè havíem construït una base sòlida de fans a Europa. Toquem a París el cap de setmana de Woodstock i després al festival de la Isla de Wight. Irònicament, a Bob Dylan també li van proposar de tocar a Woodstock, no hi va ser i també va aparèixer a la Isla de Wight".
IRON BUTTERFLY I UN HELICÒPTER QUE MAI NO VA ARRIBAR
Un altre dels grups que apareixia al cartell primigeni i que finalment no va tocar va ser Iron Butterfly. Els milers d’assistents al festival es van quedar sense escoltar "In-A-Gadda-Da-Vida", tema icònic de la dècada de gairebé 18 minuts. La causa, un helicòpter que mai no va arribar.
Michael Lang, principal promotor del festival, va escriure les raons de l’absència d’Iron Butterfly al llibre "The Road to Woodstock": "Van ser contractats per a diumenge a la tarda, però John Morris (coordinador de producció) em va dir que el seu agent havia trucat en l’últim minut demandant un helicòpter. Estàvem fins els nassos de problemes i li vaig dir que s’oblidés. Teníem coses més importants amb què bregar". Després, Morris, davant de les exigències d’Iron Buterfly, va contestar amb un telegrama que contenia un missatge ocult desxifrable. Cada lletra majúscula del principi de cada frase en reunia una altra de contundent:
For reasons I can’t go into
Until you llauri here
Clarifying your situation
Knowing you llauri having problems
You will have to find
Other transportation
Unless you pla not to menja.
BOB DYLAN: TAN A PROP I TAN LLUNY
Després d’un accident de moto, Bob Dylan es va refugiar a casa seua, que precisament era molt a prop d’on se celebraria Woodstock. Des de juliol de 1966 vivia reclòs i amb prou feines es va deixar veure en públic. Al seu soterrani va gravar amb The Band i va crear "John Wesley Harding" i "Nashville Skyline". Tret d’una aparició el 1968 en un concert en honor a Woody Guthrie en el Carnegie Hall de Nova York, Dylan no va sumar més en tres anys.
L’organització no va dubtar a convidar Dylan, que va declinar la invitació. Les causes encara no se saben amb certesa. Hi ha dos teories: la malaltia d’un dels seus fills o que no va suportar que la seua casa estigués envoltada de hippies. Al final, va reaparèixer el 31 d’agost al Festival de la Isla de Wight, només dos setmanes després de Woodstock. De tots els absents, va ser el que més a prop era.
LED ZEPpelin: L’AMBICIÓ DE PETER GRANT
Peter Grant, el mànager de Led Zeppein, va rebre la invitació per tocar a Woodstock. En ple enlairament del grup, amb el seu primer àlbum al mercat, volia impulsar el nom dels seus representats i que no fossin eclipsats per ningú. Per tant, va decidir que Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham toquessin a l’Asbury Park de Nova Jersey el 16 d’agost.
En concret, van donar dos passis, a les 19:30 i a les 22:00 hores. Curiosament, Joe Cocker va compartir escenari amb Led Zeppelin, que va ser cap de cartell. Quan va acabar el seu concert, va marxar directament al Festival de Woodstock. Grant va declinar la invitació i Joe Cocker va triomfar amb una actuació inoblidable.
THE BEATLES: JOHN LENNON, YOKO ONO I UN VISAT
En plena descomposició de la banda, The Beatles van ser convidats al festival. Woodstock va arribar en un mal moment per als "Fab Four", que eren immersos en el que seria el seu cant del cigne, "Abbey Road", que sortiria a la llum el setembre de 1969 i l’enregistrament del qual va culminar el 20 d’agost. Abans, al gener, van oferir el que seria el seu últim concert de la història, la coneguda aparició al terrat dels Apple Corps a Londres. Mai més no tocarien junts en públic.
Però, la raó per la qual no van acudir a Woodstock, sempre va ser una incògnita i hi ha diverses teories sobre això. La primera, que John Lennon va exigir tocar amb Plastic Ono Band juntament amb Yoko Ono. La segona, que John Lennon no podia entrar en els Estats Units per problemes amb el visat per les seues crítiques a Richard Nixon i per un arrest per tinença de drogues el 1968. Al final, la causa més probable era, simplement, que ja no se suportaven i els seus dies com The Beatles estaven comptats.
THE BYRDS I LA POR DE NO COBRAR
Feia temps que The Byrds havia fet un volt a la seua formació. Primer, van abandonar David Crosby, Michael Clarke i Gene Clarke. Al mig, amb Chris Hilmann i Gram Parsons, van fer un gir al seu estil i van canviar el pop psicodèlic pel country-rock que assoliria el seu zenit "Sweetheart of the Rodeo". Abans de Woodstock, Hillman i Parsons ja havien deixat el grup, i, l’agost de 1969, el formaven el mateix McGuinn, Clarence White, Gene Parsons i John York.
En plena gira pels Estats Units, durant un vol, Roger Mcguinn va ser informat pel seu mànager de la possibilitat de tocar en un festival que s’estava muntant a Nova York. Tanmateix, corria el rumor que no estaven pagant totes les bandes i finalment van decidir que no acudirien|anirien. "Ens vam perdre el millor festival", diria anys després York. The Byrds van tocar l’11 d’agost a Boston i no van tornar a fer-ho fins el dia 31 a Nova Orleans. Entre mig, es van perdre Woodstock.
