x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Mapa del pagament de continguts en la premsa espanyola

Actualitzada 04/11/2019 a les 11:49
Mapa del pagament de continguts en la premsa espanyola

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Mapa del pagament de continguts en la premsa espanyola

EFE
El futur de la premsa passa pel pagament de continguts, un model de negoci que no acaba d’assentar-se al mercat espanyol, on gairebé cap diari generalista no s’ha atrevit encara a implantar els seus "murs de pagament", una cosa per la qual sí que han apostat alguns diaris regionals i natius digitals. Fa temps que els editors treballen en aquest model, estudiant com establir "murs de pagament" en els seus continguts perquè les subscripcions digitals complementin els ingressos per publicitat, que han resultat insuficients per a la viabilitat econòmica del negoci.

Al descens de la inversió publicitària s’ha sumat la caiguda del negoci de paper i la transformació digital durant uns anys en què la crisi econòmica ha colpejat amb força al sector de la premsa, que ha vist minvats els seus comptes i ha hagut de buscar vies de negoci alternatives com el cobrament de notícies.
LA PREMSA GENERALISTA, DISPOSADA A FER EL SALT
De les grans capçaleres nacionals, sol El Mundo ha fet aquest pas. Ho va fer fa dos setmanes, coincidint amb el seu 30 aniversari, i ha optat per un model "freemiun" que ofereix als usuaris de l’edició digital la possibilitat de subscriure’s per accedir a un paquet de continguts de pagament, entre ells, la secció d’opinió, i a una sèrie d’avantatges. Ja ho va provar el 2013, sota la direcció de Pedro J. Ramírez i amb un model de subscripció diferent. En aquella ocasió ho va intentar amb l’anomenat "mur porós", basat en l’accés lliure a un número|nombre limitat d’articles, però la fórmula no va funcionar.

Encara és "prematur" parlar de resultats perquè seria una xifra que no es correspondria amb la realitat, va advertir dimecres passat l’actual director del diari, Francisco Rosell, que, no obstant això, va reconèixer que els resultats inicials són "satisfactoris" perquè han complert les expectatives marcades.

En els plans de El País i La Vanguardia també figura començar a cobrar per les seues informacions. En el cas del primer, el pas previ ha estat la instauració d’un mecanisme obligatori de registre de lectors per accedir a determinats continguts, que ara per ara es limita als articles d’opinió i als del suplement dominical Ideas. Fa més d’un any el diari del grup Godó va avançar que estava treballant en un projecte de transformació per implantar un mur de pagament en la seua edició digital, convençut que és "l’única manera perquè el negoci se sostingui", segons va dir llavors el seu director, Màrius Carol. "És el que toca i el món va per allà", va afirmar.

La Razón va llançar el 2018 el projecte "Younews" per ampliar la seua oferta informativa digital amb articles exclusius i videoblocs dels seus columnistes habituals. Una iniciativa que, segons explicava el diari, s’unia a la tendència internacional del pagament per continguts.
PREMSA REGIONAL PIONERA
Però ha estat la premsa regional la pionera en implantar a Espanya models directes per cobrar per les seues notícies. Vocento y Prensa Ibèrica inclouen un "mur de pagament" a moltes de les seues capçaleres i La Voz de Galicia ha estat l’últim dels diaris regionals en apostar per un model porós.

El projecte ON+ de Vocento, que de moment manté fora dels "murs de pagament" al diari ABC, va arrencar el 2015 amb una tímida aposta en un mercat dominat per la idea de no pagar per informar-se. Actualment compta amb 37.000 subscriptors entre les set capçaleres -d’un total de dotze- en les quals aquest model és actiu: El Correo, El Diario Vasco, El Diario Montañés, Ideal, La Rioja, El Norte de Castilla y Sur.

La pròxima capçalera en cobrar els seus continguts digitals serà La Verdad i Vocento preveu que  l’estiu de 2020 estiguin ja incorporats tots els diaris del grup, excepte ABC. En l’última junta d’accionistes, el conseller delegat de Vocento, Luis Enríquez, va defensar l’"aposta de futur" que el grup ha fet amb aquest sistema i es va mostrar convençut que el "rendibilitzaran amb escreix" en els propers cinc anys: "Estem guanyant, amb preus més alts, malgrat estar perdent volum", va afirmar el directiu.

Prensa Ibérica té implantats "murs de pagament" des de fa anys en diaris com La Nueva España, Información, Diario de Mallorca, Faro de Vigo o Levante, encara que el grup no ha volgut revelar dades sobre el nombre de subscripcions amb què compta actualment.

El setembre passat el director de Producte de Prensa Ibérica, Alfonso Nogales, va opinar en un fòrum sobre models de subscripció en els mitjans de comunicació que el sector ha de "seguir vivint" de la seua diversificació ja que els ingressos via publicitat ja no són una garantia de viabilitat. "Tenim la sort de tenir fanàtics de la marca però no són suficients per sostenir el negoci (...) Cal buscar un substitutiu a la caiguda en picat de la venda al número i amb una sola línia d’ingressos és insostenible. És un model en construcció que individualment no l’estabilitzarem en benefici de tots", va assegurar Nogales.

Per això, la premsa regional apressa la generalista que implanti "murs de pagament" com més aviat millor: "És important que arribi un escenari de pagament per continguts en un entorn global", va dir en aquest mateix fòrum el director d’Estratègia Digital de La Voz de Galicia, Tomás García Morán.
EL MAPA DELS NADIUS DIGITALS
Quant als nadius digitals, destaquen eldiario.es, El Español e Infolibre. Els tres van apostar per models de subscripció des que van aparèixer, encara que diferents. En el cas del primer es tracta d’un model de membresía en el qual s’ofereix una sèrie d’avantatges als seus socis a canvi d’una quota; el segon és un "mur porós" amb accés a un nombre limitat d’articles i el tercer és un servei "freemium" on es combinen continguts gratuïts amb altres de tancats al pagament.

Amb més de 34.000 subscriptors compta ja eldiario.es, que dirigeix Ignacio Escolar, qui en el seu blog assegura que gràcies al suport dels socis el mitjà continua creixent i manté la seua solvència econòmica, que és la garantia de la seua "independència editorial".

El Español, que combina un model mixt de publicitat i subscripció, té uns 15.000 subscriptors i, segons va apuntar la seua consellera delegada, Eva Fernández, en la junta d’accionistes de maig, ja estan treballant en un nou pla de negocis per abordar el "canvi de cicle" que es donarà a partir de 2020 i que "incidirà en la línia de flotació del sector". El nombre de socis d’Infolibre supera els 9.000, segons explica el seu director, Jesús Maraña, en la rendició de comptes anual als lectors.

Destaca que l’aposta feta fa sis anys per reivindicar el valor del bon periodisme i reclamar als lectors que paguin per ell "ja no és contemplada com una aspiració quixotesca", sinó que tots els mitjans impresos o digitals "van fent passos cap a la captació de subscriptors com a única via per sostenir el periodisme".

Després d’anys de batzegades i davant de la por d’una caiguda de les visites, els mitjans busquen un model de negoci sostenible i el quid rau a com aconseguir que el lector percebi el valor afegit que ofereixen els diaris en pagar pels seus continguts i que els diferencien de la competència. I tot això en un mercat en el qual tradicionalment ha dominat el mantra que el periodisme és gratis i no tot el món vol pagar per tenir accés la informació.

Dependrà de com afrontin els editors aquest canvi del model de negoci al sector periodístic perquè es tradueixi en un canvi de mentalitat que passi del tot gratis en pagar per informar-se.
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre