Nova gramàtica catalana en línia amb accent lleidatà

La Gramàtica essencial de la llengua catalana és una versió reduïda i adaptada per consultar de forma digital a través d’internet de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. L’IEC va anunciar ahir que ja es pot consultar la nova versió en línia d’aquesta gramàtica, la principal novetat de la qual és la incorporació de fitxers de so (més de 10.000) que il·lustren fenòmens fonètics descrits a l’obra mitjançant pronunciacions corresponents a una o a diferents parles catalanes: a més del català central, el nord-occidental o lleidatà, el balear i el valencià. El clic sobre la icona d’àudio dóna accés a la reproducció d’un fitxer de so en format MP3 quan conté la pronunciació d’una d’única parla, o bé a una finestra emergent amb accés a les quatre grans parles del català.

Per a l’enregistrament material dels àudios es va recórrer a col·laboradors de l’IEC procedents dels diversos territoris, en concret de diverses comarques barcelonines en el cas del català central; el mallorquí en el del balear; el lleidatà en el del nord-occidental i el valencià central en el del valencià. Tots els exemples es van gravar amb una veu femenina i una altra de masculina, la qual cosa ha permès poder disposar sempre de dos opcions per poder elegir la de més adequació al fenomen fonètic que es vol il·lustrar. Per a les dos veus lleidatanes, l’IEC va comptar amb un col·laborador procedent de Cervera i una del poble de Foradada, a la Noguera. S’ha de destacar també la presència d’àudios de la variant ribagorçana, en la veu d’un col·laborador de Camporrells, a la Llitera.

La nova ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ ja és accessible al web ‘geiec.iec.cat’

Els usuaris d’aquesta nova versió de la gramàtica catalana en línia poden així sentir com sonen, per exemple, les vocals tòniques de desig, època, carrer, poma o senyor en cada una de les quatre grans parles del català. També amb sons de consonants: els bilabials p i b a pal, llop, blau o combat; els dentals t i d a tram, abat, drama o vendre; o els velars k i g a cal, quatre, guerra o maragda. O altres qüestions com els diftongs (per exemple a noia, espaiós, quota, boira, ciutat) o triftongs (a dèieu, creueu).

En l’enregistrament de tots els exemples, l’IEC es va centrar principalment en el fenomen fonètic que es volia il·lustrar en cada un d’ells, presentant una entonació neutra, tal com serien pronunciats aïlladament i de manera descontextualitzada.