Les obres que van marxar amb el 155 no tornaran a Lleida

Les obres de Sixena no tornaran a Lleida. El Suprem ha desestimat els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l'Audiència Provincial d'Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d'art del Monestir de Sixena. Després de la sentència de 2015 les obres van ser entregades a l'Aragó en dos tandes: el juliol de 2016 els 51 objectes del MNAC de Barcelona (dos es van extraviar) van ser traslladats després de la petició del jutge d'instrucció número 1 d'Osca. I les 44 restants, només van sortir del Museu de Lleida el desembre de 2017 quan, en plena aplicació del 155 a Catalunya, el jutge va enviar la Guàrdia Civil a buscar les obres, després que la Generalitat assegurés que no les entregaria fins que no hi hagués sentència ferma.

Ara, en una sentència de més de 130 pàgines (veure íntegra en PDF), el ple del Suprem no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels bens va ser una persona jurídica "diferent i independent de la que va actuar com a venedora". La sala Primera del Suprem reconeix també "l'especial complexitat jurídica del litigi", que justifica que no s'interposin costes en el procés.

La titular dels bens, segons la sentència, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d'entitats religioses "diferents" dotades per tant "d'una personalitat jurídica independent".

Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d'un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració "s'ha d'estendre també a aquest tresor artístic". Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l'Audiència d'Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts "com a bens fora de comerç".

Segons el text, els diversos règims jurídics de protecció que es poden aplicar als contractes no determinen la nul·litat de la venda i "ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva de dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a "bens fora de comerç", especifica el text.

Tot i que, segons la interlocutòria, els contractes de compravenda en litigi "van complir els requisits de la legislació canònica", no compleixen els "addicionals de la legislació civil". Concretament, el Suprem considera que l'Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar dels bens, ja que l'Ordre de Sixena era qui ostentava civilment la propietat de les obres. "No consta cap documentació formal i fefaent de l'acte o resolució canònica que resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix", apunta la sala, que també entén que l'acord inicial per al dipòsit "no genera interès propi per oposar-se a la restitució".