Francesc Serés, nou responsable de l'Institut Llull

La junta rectora de l’Institut Ramon Llull va nomenar ahir l’escriptor de Saidí Francesc Serés (1972) nou director, en substitució de Iolanda Batallé, que ha estat al capdavant d’aquesta institució des del setembre del 2018. Serés dirigia des del 2016 les residències literàries Faber-Llull d’Olot i d’Andorra i, també des de l’any 2018, era el responsable de l’àrea de creació literària de l’Institut Llull.

D’aquesta manera, a partir d’ara s’encarregarà de pilotar la promoció de la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, que és el principal objectiu de l’Institut Llull, una institució dependent de la Generalitat, l’ajuntament de Barcelona i el govern balear. Aquest organisme públic, creat el 2002, també promou la traducció de literatura i pensament escrits en català i la producció cultural catalana en àmbits com el teatre, el cine, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura.

Al comunicat del nomenament, la conselleria de Cultura va definir el nou director com una de les veus narratives “més importants” del panorama literari català contemporani. Serés va estudiar Belles Arts i Antropologia a la Universitat de Barcelona i té el grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art.

Cultura el defineix com una de les veus narratives més importants del panorama literari català actual

La trajectòria literària de Francesc Serés va arrancar l’any 2000 amb la publicació d’Els ventres de la terra, obra que l’any anterior havia quedat finalista del Premi Pere Calders de literatura catalana, a la qual va seguir L’arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), que el 2003 es van publicar en format de trilogia amb el títol De fems i de marbres. Després va escriure el llibre de contes La força de la gravetat (2006), que li va suposar el Premi Nacional de Literatura. Posteriorment, el llibre de cròniques La matèria primera (2007) va rebre el Premi Octavi Pellissa. Amb Contes russos (2009) va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de narrativa i el de la Crítica Serra d’Or. A La pell de la frontera (2014), un projecte que va nàixer arran de guanyar el Premi Lleida de narrativa, va analitzar la complexa realitat de Ponent i la seua Franja natal a través de la immigració. El seu llibre més recent, La casa de foc (2020), també va arribar amb l’aval d’un guardó literari, el Premi Proa. La seua obra ha estat traduïda al castellà, anglès, francès o italià, entre altres llengües, i ha col·laborat en mitjans com El País, Ara i TV3 i en revistes culturals com L’Avenç.